Fe de erratas

Hemos recibido un correo que nos obliga a rectificar la entrada anterior, y que cito textualmente, sin que exista amenaza de muerte alguna (ayúdenme por favor!)


"despues de sacar la escuadra, cartabon y transportador de angulos me atreveria a decir que los grados son alrrededor de 35 en su fase inicial y rondando los 40º en el sgundo largo"


Está bien maníaco, ya hemos rectificado. Ahora deja de apuntarme con esa pistola

L'agulla Ajaguda del Coll del Muset, via Normal

Com que aquests són uns dies d'amor i fraternitat, aquí va un altre love-climbing dels bons!
Només apte pels escaladors/es més lovers de Montserrat.

Encara que la via sembli molt fàcil, amb una inclinació d'uns 30º, és necessari pujar amb corda.Aqui no hi ha "passos clau", no hi ha reunions xungues ni fan falta aliens. Love-climbing pur! Millor pujar amb 2 llargs si no us voleu quedar sense corda o sense ronyons.

Si aquest blog tingués música ara posaríem alguna romàntica...

La Cajoleta, aresta brucs

Atenció atenció que aquí va un love-climbing dels bons!

Es tracta de la via blava de la Cajoleta. Ideal per l'hivern! Meravellosa! Estupendàstica!

Recomanada pel pare creador del love-climbing.

Com arribar: un cop arribats al coll del Muset, des d'on està feta la foto, es localitza fàcilment l'agulla. Per arribar haurem de baixar per un còmode camí fins al torrent del migdia.

La via està molt equipada, tampoc cosida, perquè és fàcil , però es pot dir que és una via molt segura.
Únicament a l'últim llarg hi ha uns passos més difícils (no obligats), i després un flanqueig preciós.
Per baixar fem un petit ràpel cap al nord des d'una instal·lació nova i després de grimpar una mica, localitzem al sud el camí de baixada.

Via Silvia Vallés, Camell dels Ecos

Aquesta via puja a la gepa del Camell dels Ecos. Va ser oberta durant el març de 2007 per Santi Puig.

El primer llarg l'agafem prestat de la via Sirokin, i els primers metres són fins. Fem un canvi de reunió ajudats d'una corda fixa i caminant uns metres a l'esquerra, fins arribar a un arbre característic a una zona de la paret on s'intueix una canaleta (parabolt visible).

La via té alguns passos fins, algun d'artificial, una fissura força difícil i una altra fissura tipus tobogan, fàcil al principi i es va complicant.

Passos difícils a l'inici del llarg. Per arribar a la reunió és pràcticament imprescindible un friend nº2 pr fer un pas d'artificial.
Llarg guapo amb diedre i fissura.
Aquest és el llarg tobogan. Des d'aqui per arribar al cim empalmem amb la via normal de la gepa del Camell.

Via semiequipada amb parabolts de 10mm i algun clau.
Màxim obligat: V+
Horari: 2h , 160m
Material: friends 1, 2 i 3.

Per baixar de la gepa del Camell fem un ràpel de 20 m cap a l'oest, des d'una instal·lació. Arribem al camí de la canal dels micos.

El Tornillo, vía del Cuervo entrada Directa

Aquesta és una combinació de 2 vies que surt al llibre del Picazo. Les vam fer fa uns mesos i ens van agradar bastant. Més pel lloc i per l'ambient que per la roca, que no és gaire bona. La dificultat més gran pot ser l'aproximació, si no es coneix el lloc.

Nosaltres vam anar des del Monestir, pel camí que puja a Sant Jeroni. Un cop passat el Puntal de l'Albarda veiem a mà esquerra del camí una mena de banyeres escolpides a la roca. En aquest punt abandonem el camí, pujant per les banyeres i endinsant-nos al bosc. Amb una mica d'intuició s'ha d'anar a buscar un collet a mà esquerra i abans d'arribar a l'Albarda. Baixem cap al sud per un corriol i fixant-nos a la dreta on trobarem la base del Tornillo (cargol?).

via del Cuervo, entrada directa

El primer llarg puja per una placa amb fissures i després per la dreta d'una canal. Els arbres no són gaire bons així que 3 claus universals són de molta ajuda, sobre tot pel primer tram.

El segon llarg és fàcil i no és equipat.

Muntem reunió i escalem la fissura, que es va posant cada cop més difícil. Xapem algun burí i començem un Ae molt llarg (amb un pas aïllat d'A1). Els burils són bastant antics. Muntem una reunió bastant aèria sobre uns 5 burils.

La última tirada és més Ae amb una sortida en lliure bastant fina.

Material: 3 universals, algun friend va bé.

Dificultat : MD

aresta sud de la Desgraciada


Fem un petit ràpel d'una sabina i arribem a un collet estret. Grimpem un petit llarg i començem l'aresta sud de la Desgraciada. Aquesta està ben equipada amb material més modern. En arribar al cim fem un ràpel cap a l'oest d'uns 20 m des d'una instal·lació nova.

Dificultat: D+

Summer Holidays: la Sensenom

Esquerra: l'Ànec. Dreta: Sensenom

L'altre dia vaig tornar a fer aquesta via tant i tant guapa. Què puc dir a part que és un love-climbing dels autèntics? Poca cosa... Potser que és una via assequible per quasi tots els escaladors i que tothom gaudeix. Actualment alguns dels seguros són parabolts nous. Cal portar una xapa recuperable.
Ràpel de 30 m per la cara nord des d'una instal·lació. Després baixar per la canal que es veu a la foto.

La seva via germana és l'Aresta Brucs de l'Ànec. Fantàstica! Potser una mica més fina.
Ràpel curt per la banda nord.

Què més puc dir... Ara que tenim aquestes vies al blog comença a valer la pena...

L'Asiàtica, via Iglesias-Casanovas

Fa una tarda de núvols, tot i que sembla que la pluja no arrenca del tot. Finalment, amb el Grego, ens decidim per la Iglésias-Casanovas de l'Asiàtica, perquè el primer llarg es fa sota l'ombra d'un gran sostre. Al final tenim sort i el temps s'arregla deixant una tarda de sol fantàstica.

Ressenya aproximada

Primer llarg: els seguros estan bastant xungos. L'ultim burí del sostre és totalment inservible. Si ens estirem molt palpem el següent burí.

A partir del segon llarg els burils estan millor i anem fent, mig en lliure i artificial. Hi ha algun tram amb roca realment bona i dificultat assequible, tot un disfrute.

El més complicat: al 4t llarg hi ha un pas d'artifo que allunya molt, per tant portar un plom, una antena o be fer 6b.

Material: tascons, 1 V i 1 universal (1r i últim llarg).

Dif. MD

L'Esquelet, varies vies

Posarem dos vies que ens van agradar molt a l'agulla de l'Esquelet. La primera és la Torras Homet (D+), que recorre tota la xemeneia. La dificultat és baixa però l'equipament molt escàs (1 buri al 1r llarg) i posar més seguros és realment difícil. El primer llarg és força estret i el segon força ample. La sortida de la xemeneia és fàcil però cal protegir-la amb algun tascó o clau V. via Torras Homet (ressenya del Javi)


La segona és la Carmina (MD-). Està totalment equipada, amb burins força vells. Al primer llarg cal un cordino prim per passar sobre un burí molt deteriorat. Desconec si es fa en lliure, semblava xungo. El segon llarg és vertical i obliga al lliure.

via Carmina

Una altra via molt guai és la Normal (dels germans Estorach, any 45 a.C.). Es tracta d'una escaladeta de 10 o 15 metres amb un tram vertical de V amb grans preses. D+. Recentment el buri que protegeix el pas ha sigut canviat per un parabolt. (Tot i que diria que l'any 45 no es posaven burins...).

Via del mes: Serrat dels Monjos, via Insubmissió

aaaaaaarghh!! Hi ha dies en què hauria estat millor quedar-se dins el llit, fer el gos i no sortir de casa i no anar a escalar. Pensaments com aquests em venen al cap després d'escalar vies com la Insubmissió al serrat dels Monjos.

La via, com a bon callo que és, compta amb algun tram expo i amb roca cutre. Està força equipada però s'ha de dur material en general, tampoc cal concretar, oi? La ressenya fa una mica d'angúnia... l'he posat al costat d'una foto per desviar l'atenció i suplir el poc interès que te la via.

Potser el pitjor de tot és la cara de primo que se't queda quan arribes adalt, més primo que jo quan entro al blog i veig que no puja el nº de visites. Més trist que els de Verano azul quan lo de Chanquete ha muerto.
Apa doncs, que vagi be la setmana i el cap de setmana. Jo no se què faré. El que si sé és què no aniré a fer...

Resultados de la encuesta

Después del amplio sondeo realizado a través de una gran muestra representativa a nivel internacional (26 personas), aunque algunos votaron tres veces o más... ya tenemos resultados concluyentes respecto al asunto en cuestión.

El público ha decidido poner aceite en las curvas. Ahora la cuestión es:
-aceite de oliva
-aceite de girasol
-aceite de motor

Posibles consecuencias con aceite de oliva

2ºpuesto: Prohibición absoluta de circulación.
A 3 personas les pone el sonido del motor de 2 tiempos.
Y 3 personas que no se enteran de la película.

Timbaler del Bruc . Via Torras-Nubiola.

Bonica via de caracter alpí, començada pels germans Estorach i rematada per la mítica cordada Torras-Nubiola. Aquesta escalada es combina perfectament amb l'escalada després de l'aresta Brucs del Gerro, d'aquesta manera realitzarem les ascensions a les agulles número 1 (Gerro) i dos (el timbaler del Bruc) de Montserrat.



La via comença amb una bonica xemeneia, totalment desequipada però poc exigent.


La primera la reunió la fem a un bonic i tranquil coll entre el timbal i el timbaler. A partir d'aquí venen les dificultats. Haurem de continuar en xemeneia i quan les cames i els braços ja es quedin curts, hem de clavar un pitó a la fissura del timbaler i passar-nos a escalar aquest, adrenalina assegurada!!! A partir de llavors amb artificial fàcil o lliure dificil arribem al sostre que evitarem flanquejant protejits amb un burí.

Al cim resulta imprescindible gaudir d'un bon aperitiu on no poden faltar unes bones Lays a la pimienta. Després de fer la mig diada es pot decidir anar a pujar el gerro o no.



P.D: En un altre article en endinsarem en l' èpica història del Timbaler del Bruc, orgull patri del nostre poble...

Cosas que sólo pasan en Montserrat (volumen II). Nota: estas cosas pueden pasar en otros sitios

1. Montar reuniones de ensueño. Los veteranos del Vietnam tienen pesadillas de batallas pasadas. Nosotros tenemos nuestras reuniones pasadas.

2. Ver Objetos Voladores No Identificados. Consejo: Si ves un ovni acercarse a ti muy deprisa, aparta la cabeza.

3. Conocer gente nueva. ¿Quién eres? ¿Cómo has llegado aquí? ¿Cómo es la vida dentro de una caja de galletas?

La caja no era de galletas, pero bueno.

4. Alcanzar el Nirvana en el momento más inesperado. Puede ser una putada para el que asegura.

5. Ver los famosos "conglomerados de conglomerados". En efecto, no es una piedra llena de chicles que ha ido dejando la peña. Vía El desayuno psicodélico de Alan.

6. Explorar los inescrutables límites del aburrimiento. Tema que desarrollaré en mi próximo libro: Viaje intelecto-sentimental por los fantásticos e inescrutables parajes del aburrimiento, y sus escaladas más aburridas.

L'Elefant, via The Wall

Vet aqui la nostra ressenya, no gaire afortunada. Fàcilment es poden trobar ressenyes de més qualitat.

En realitat aquesta piada ja existia al blog, però ara que hem tornat a escalar la via, actualizem la informació alhora que afegim un parell de fotos.

La via és boníssima, molt recomanable. Diuen que la primera impressió d'una via és la que ens dóna el seu nom. Aquesta doncs, no podia escapar! La roca és excel·lent, tipus gorros, ben cantelluda i amb preses generoses.

L'equipament és de parabolts (reequipada amb parabolts de la FEEC), dos ponts de roca i un clau. També sobreviu algun burí original. Tot i ser una via "totalment equipada", les xapes -i això és totalment subjectiu- mai són prou aprop i al final del segon llarg, just abans del ressalt per arribar a la reunió, hi ha un allunyament important, per tant és un tram exposat. Llevat d'això és una via agradable i a l'ombra de la cara nord, ideal doncs, per l'estiu.

Foto del primer llarg

Aquest és el segon llarg de la via

Molt recomanable acabar la via per l'esquerra, seguint les xapes, doncs hi ha molt bon ambient i la paret va tombant fins el cim, que assolim ja havent cantat algunes de les cançons de The Wall.

Els llargs son llargs (50, 40 i 40m) MD-

Anglada-Eli al Camell d'Ecos.

Benvolguts escaladors, amants de les línies lógiques i sobretot estètiques, admiradors de les curioses formes amb que ens obsequien les agulles de Montserrat, ja tenim la via d’abril!!

Com que ja ha arribat de ple la primavera, aquest més us presentem una via situada a la cara nord de la muntanya. La via és una de les grans clàssiques i la línia molt seductora. La dificultad es troba en les poques assegurances dels dos primers llargs, especialment el segon.
A l´últim llarg, per arribar al cap del camell, disfrutarem d'una travessa molt fàcil però molt aèrea i amb unes vistes impressionats sobre la canal del migdia...


Per arribar: excursió fins al final pràcticament de la canal dels micos i després baixar la canal situada entre el camell i l'eco superior.

Per anar al ar Anna: baixar del cap del camell al coll, d’allà rapel fins a la canal que em baixat abans i a desfer el camí que em fet per pujar. Agafem el cotxe fins al Bruc, aparquem davant algún pàrquin i últims metres caminant fins al bar.

Miranda de la Portella, via CADE

Bonita vía, de corte clásico. Para los que sueñan, para los que escalan, para los que les gusta sentirse parte de la roca, para los que ríen, para los que lloran, para los que desean ir al Bar Anna después de escalar, para los insensibles (a volarrrr), para los que ven un futuro ecológico, para los que aspiran a un mundo mejor, para los magnesianos, para los tacaños, para aquel que le debo 20 euros, para las trufas, para los que creen, para los que sienten, para los que no es lo mismo un tubérculo que ver tu culo, para los que no tienen Master Card, para Aitor Tilla, y para los que ahora mismo sientan deseos de rompernos la cara. Para todos estos, no se la recomendamos.

Para todos los demás, esta es una buena vía.

Bonita chimenea en el segundo largo

Apoteosis en el tercer largo

Ya echábamos en falta una reseña tan completilla eh... Ahora en breve llegará la VIA DEL MES!

Cuestíon heavy-metal

Voy a contar una historia que le pasó ayer a un amigo de un amigo de mi primo, llamado Norberto:

Ayer fuimos a Frares con la intención de escalar con 2 amigos, uno de ellos haría vía larga por primera vez. Así que nos fuimos hacia la Monja, una vía llamada Olivina, que tenía reservada como love-climbing. Según la guía del Brugarolas, una vía ideal para escolarizar escaladores nobeles (MD-).

Al ver que la vía era del 92 supuse que era una vía moderna, con seguros semi-nuevos... Lo que nos encontramos fueron espits de chapa pequeña (aspecto de buril) con un nivel de óxido casi radiactivo.

1ª conclusión: Una vía de los 90 ya no es tan moderna. En 16 años un seguro no inoxidable puede llegar a oxidarse mucho.

Así pues nos encontramos tres personas en la 1ªR (colgada), aguantados por dos chapas de las mencionadas. El color de mi piel es de un ligero amarillo. Después de pensarlo empiezo el siguiente largo, con unos 4m de factor 2 hasta el primer seguro, que tiene un cordino lazado (abandono anterior). Al seguir se me rompe una presa de pie. Ahora estoy blanco como la nieve.

Me he bajado de vías fáciles muchas veces. Hacerlo por la mala calidad de los seguros es una putada. Ahora imaginad cómo abandonan 3 personas una R colgada con 2 chapas donde sólo cabe un mosquetón.

Las chapas envejecen hasta que rompen (habitualmente la plaqueta) con el mínimo esuerzo, y no siempre con la primera carga. Tengamos cuidado.

Buriles

Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix. Via Franziskaner

Presentamos una nueva vía en la zona dels Ecos, en la Agulla Alta de la Coma dels Naps de Baix.

No está mal el nombre no? El que lo puso estaba inspirado, o tenía ganas de conversación. Realmente hay que coger aire antes de decirlo, casi no se puede repetir! intentadlo: Agullaaltadelacomadelsnapsdebaix! uff me he mareado...

En efecto, lo primero que pensé al oír el nombre fué:

-joder, esta aguja tiene que estar muuy perdida!

Por si sirve de información, la roca está numerada con el 243.

La vía se llama Franziskaner. Todos conocemos la afinidad entre escalada y cerveza... La abrimos Santi y un menda hace cosa de 1 año, pero hasta ahora no había salido a la luz. Esto es porque:
-la via no es una maravilla
-Teníamos intención de volver para hacer un último largo tirando recto desde la R3, pero coser un desplome a chapas no nos atrae.

La aguja ya contaba con una "aresta brucs" llamada vía Magda, y con una más moderna en la cara este, llamada South Park (vía muy expuesta).

La aproximación recomendable es por el coll de Porc, coll del Miracle y coll de les Comes. Una vez en el coll de les Comes se localiza la aguja, bajo el Cilindre. Nos dirigimos dirección Montgrós y tomamos la canal que baja hacia la derecha, la seguimos hasta localizar el pie de vía, en la cara este de la aguja. En total 1,5 horas. 5 minutos desde el coll de les Comes.

La vía Franziskaner consta de tres largos. El cuarto largo (un gran diedro) lo toma de la via South Park. Por suerte, al ser fisura se puede proteger al gusto.

Para llegar al diedro debemos cruzar en flanqueo con manos y pies sobre una gran llastra con mal aspecto, seguramente éste es el tramo más delicado.

Detalles:
Semiequipada con parabolts de 8 mm. recomendables 2 clavos (universal y V) y un juego de friends+ tascones, sobre todo para el último largo. MD
Descenso: pequeño ráple mirando al Cilindre.



Abriendo un tramo de Ae

Montando una reunión


L'Agulla Alta de la coma dels Naps de Baix

En fin:

-ambiente tranquilo

-buenas vistas

-bien amueblado (parece una anuncio de pisos?)

Esperamos que sirva para el disfrute general!

La Pastereta. Via Funció Clorofílica

Esta vía cumple con creces los requisitos del love-climbing, también llamado summer holidays.

Aprox: Seguim el camí de marques blaves que passa per la dreta de la vall i puja pel llom, la Pastereta ens queda just davant i hem d’anar a buscar la paret Oest per un corriol més o menys evident (25’). Descens en 3 rapels per la mateixa via.

Serrat de la Pastereta

Pablo en el 1r largo

2º largo

Llegada a 2a reunión

Via per gaudir d’una tarda al sol. Per suposat parabolts i en abundància sobretot els dos primers llargs. L’inici de la via és per un diedre amb clara tendència a l’esquerra, a uns 20 metres de l'inici de l’aresta sud. Hi ha un arbre a l’inici i una línea de parabolts que puja per la placa de la dreta i que no hem d’agafar. Xapes vermelles. Portar 11 cintes, Coca-cola, vermut i la sombrilla.

L1: 45m V; L2: 40m IV+; L3: 35m IV

Interesante según el gran maestro sensei Fox hacer la Normal del Frare de Baix para complementar una gran jornada; Sir Cazo lo describe como uno de los largos más bonitos de Montserrat: poesía en su línea, la brisa del atardecer en la cara, el sol tiñiendo el cielo de un color rojizo ya que el día muere, el tráfico de la A2 un domingo de puente...