El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


12 de marzo de 2011

Charles de la jungla

Atenció. Ens informen que s'ha vist en Carles fent ràpel a Montserrat.
Encara que no ho sembli aquell dia estàvem a -5ºC.

Per celebrar-ho, veiem un article del matiex nivell intel·lectual.

Miranda de Can Jorba. Via Glòria

Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.

A veure, del que es tracta és de parlar bé de la via. Doncs en la meva humil opinió és una bona alternativa a les ja mítiques Sol Solet i Escabroni Escapullini i demés vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat similar (V+) però potser una mica més exigent. Després d'escalar aquesta via en dos ocasions ens atrevim a recomanar-la inclús abans que la via veïna Josep Mª Andreví (aquesta és un any més antiga).

A la via hi ha plaques llises, amb forats i escalada en fissures. L'inici de la via té lloc en un diedre on la banda esquerra és més inclinada, i és per on pujarem. El primer parabolt està força amunt, però per sort és fàcil. També es pot protegir aquest inici amb empotradors. A l'últim llarg escalem per una llastra molt buida però sòlida.

Material: La via està equipada amb parabolts i claus, no obstant és imprescindible portar bagues, un bon joc de tascons i fins i tot algun friend petit per protegir trams fàcils.

Des de la segona reunió
Quart i últim llarg

Un cop arribats a la 4a reunió podem fer ràpels fins per la via o bé continuar pel camí més fàcil fins el cim de la Miranda de Can Jorba. Un cop aquí podem baixar pels ràpels de les vies Sol Solet i Escabroni Escapullini o bé continuar escalant per pujar l'Agulla de Can Jorba. Si empreneu aquest camí podeu consultar la nostra ressenya de l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba. Ignoreu les referències a en Carles.

Per cert Carles, fa molt que no et fas notar. Molt ocupat escalant? Una ment privilegiada com la teva no pot deixar escapar el temps!