Aquesta és una combinació de 2 vies que surt al llibre del Picazo. Les vam fer fa uns mesos i ens van agradar bastant. Més pel lloc i per l'ambient que per la roca, que no és gaire bona. La dificultat més gran pot ser l'aproximació, si no es coneix el lloc.
Nosaltres vam anar des del Monestir, pel camí que puja a Sant Jeroni. Un cop passat el Puntal de l'Albarda veiem a mà esquerra del camí una mena de banyeres escolpides a la roca. En aquest punt abandonem el camí, pujant per les banyeres i endinsant-nos al bosc. Amb una mica d'intuició s'ha d'anar a buscar un collet a mà esquerra i abans d'arribar a l'Albarda. Baixem cap al sud per un corriol i fixant-nos a la dreta on trobarem la base del Tornillo (cargol?).
Nosaltres vam anar des del Monestir, pel camí que puja a Sant Jeroni. Un cop passat el Puntal de l'Albarda veiem a mà esquerra del camí una mena de banyeres escolpides a la roca. En aquest punt abandonem el camí, pujant per les banyeres i endinsant-nos al bosc. Amb una mica d'intuició s'ha d'anar a buscar un collet a mà esquerra i abans d'arribar a l'Albarda. Baixem cap al sud per un corriol i fixant-nos a la dreta on trobarem la base del Tornillo (cargol?).
via del Cuervo, entrada directa
El primer llarg puja per una placa amb fissures i després per la dreta d'una canal. Els arbres no són gaire bons així que 3 claus universals són de molta ajuda, sobre tot pel primer tram.
El segon llarg és fàcil i no és equipat.
Muntem reunió i escalem la fissura, que es va posant cada cop més difícil. Xapem algun burí i començem un Ae molt llarg (amb un pas aïllat d'A1). Els burils són bastant antics. Muntem una reunió bastant aèria sobre uns 5 burils.
La última tirada és més Ae amb una sortida en lliure bastant fina.
Material: 3 universals, algun friend va bé.
Dificultat : MD
aresta sud de la DesgraciadaFem un petit ràpel d'una sabina i arribem a un collet estret. Grimpem un petit llarg i començem l'aresta sud de la Desgraciada. Aquesta està ben equipada amb material més modern. En arribar al cim fem un ràpel cap a l'oest d'uns 20 m des d'una instal·lació nova.
Dificultat: D+
8 comentarios:
Ei!!! Ja trobava a faltar les vostres piades.
Aquesta agulla té més pinta de "pollote" que el carall trempat. Si o no??
Salut bous!!
bueeeno... feia temps que desitjava comentar-los lo fantàstica que em sembla la seva selecció. Felicitats pel blog (un dia d'aquests, suposo que ens deleitaran amb alguna d'aquelles ressenyes "tan sexis", no?
No hi he esat mai per allà baix... però si els burins són per llepar-se els dits... mmmm.. delicious...
Ieeep
gràcies!!
Per fi tornem a la càrrega!!
Montserrat no era el mateix sense vosaltres...
Per cert, quedem algun dia (que no plogui) per anar a fer alguna incursió?
Hi vam anar la setmana passada. Guapa la via i l'entorn. Només afegir que pot anar bé portar mosquetons petits, perquè alguns dels burils de l'artificial tenen xapes molt petites.
Sí que té forma de "pollote", de fet el seu nom correcte és el Braguer (mireu-ho al Pam a Pam).
Diumenge vam anar al turnillu. Vam trobar el peu de via per l'espit al final de la fissura. Xinxetes rovellades montserratines a partir de la R2 (esperant ànima caritativa que renovi alguna cosa). Vam passar amb algun friend, alien, bicoin, cordino i bagues llargues. Bona companyia de romaní, farigola i llorer, que estan a tope de feromones. Deixant el segon ràpel (oest), remuntem i vam anar cap a les antenes, pel bosc, fins a trobar el camí (5-10 min.). Bones escalades!
Aquesta agulla es El Bredguer nº 336 del mapa de Ramon de Semir, i també citada al "Pam a Pam" de Barberà (pag.239)
Publicar un comentario