A.G. Picazo de l'Aeri y las elecciones anticipadas

Zapatero adelanta las elecciones al 20 de Noviembre. ¿Es posible que crea que los datos del paro (siempre mejores en verano) salven el Titanic que es el gobierno? Pero, ¿quién ganará las elecciones? En montserratclàssic, siempre atentos a la actualidad, siempre buscando la verdad, nos desplazamos allí donde está la noticia (nuestros principios periodísticos imparciales son más férreos que los mosquetones de Anglada). Así pues, tecleando en Google:

- "Me cago en el PP": Aparecen 351.000 resultados. En 0,24 segundos (esto es, me cago muy rápido).

- "Me cago en el "PSOE": Aparecen 155.000 resultados.

- "Pamela Anderson presidenta del gobierno": 1.360.000 resultados.

Bien, la cosa está clara. Una vez aclarada la cuestión nos quedamos tranquilos y pudimos ir a escalar con Deivid a la paret de l'Aeri, otrora llamada "paret sense aeri".

Primer largo
Mucho ambiente por encima de la Plaça Catalunya
Salida del último Ae
Último largo

Los largos más difíciles son los primeros sin duda. En especial el primero conviene hacerlo cuando hace días que no ha llovido, y el segundo tiene los seguros justos, el tercero directamente no tiene. Por suerte, a partir de la Plaça Catalunya la vía cambia totalmente. Más equipada, más disfrutona y más fácil de proteger. El primer largo de Ae empieza con una fisura de unos 5m de V+ que hay que proteger con aliens, sin más alternativa aparente. Después empieza el Ae totalmente cosido sin NINGÚN paso en libre. Si se quiere chapar todo hay que llevar más de 25 cintas exprés. En la parte de arriba nos cayeron algunas gotas de lluvia, por lo que íbamos acojonados por el último largo (IV+). No preocuparse, pues está muy bien equipado con parabolts y un pasamanos a mitad de largo nos conduce a la cima.

Prometemos añadir reseña original de montserratclassic.

PD: Tecleando en Google "parecido entre Pamela Anderson y Esperanza Aguirre": 5.090 resultados. No es posible...

PD 2: Es verdad, nuestras noticias valen menos que un yogurt caducado, aún así son más fidedignas que Antena 3 Noticias.

PD 3: Tecleando el nombre de la vía encontraréis una reseña.

Via dels Sostres de la paret de l'Aeri

Segons la guia del Sr. Hita aquesta via també s'anomena Nicolau-Freixas-Benito (oberta l'any 1979).

L'altre dia la vam escalar i ens va agradar molt, i per això la posem al blog. Molts ja l'haureu escalat, o n'haureu sentit a parlar, doncs diuen que és de les vies més assequibles de la peret de l'Aeri. Cal dir que està una mica apartada de la part central de la paret, on hi ha més ambient, tot i que igualment aquest es fa notar, sobretot a mida que ens decantem cap a l'esquerra.
En aquesta via pràcticament no s'escala per plaques, cosa que la fa tant característica. Fissures i diedres atlètics, i empotraments de varis tipus són les tècniques per pujar la via dels sostres.

A mitja via hi ha un bosquet penjat on descansem i agafem forces. El següent llarg és bastant salvatge, amb moltes plantes. Però els dos següents són de fissures i xemeneies molt bones. La gran majoria de gent prefereix evitar aquests llargs superiors i sortir per la via "David Aparicio". Nosaltres ho desaconsellem amb ganes, doncs es trenca l'estil o la tònica general de la via, sense oblidar que la David Aparicio és una via esportiva oberta des de dalt. Des d'aqui volem denunciar aquesta via, que té preses artificials (de les de rocòdrom). Increïble fins que no ho veus. Molta gent prefereix aquesta combinació (Sostres-David Aparicio). Nosaltres mateixos l'hem fet i tot i que l'escalada és bona al primer llarg després del bosc (placa molt fina amb bona roca) ho desaconsellem.

Lúltim llarg el posem a la ressenya però no l'hem fet, doncs vam agafar una escapatòria evident cap a la dreta (III).

Material recomanable: Joc complet de friends (des de micros fins el 3) i joc de tascons.

Les reunions estan reequipades amb parabolts. També alguns seguros als llargs.

Primer llarg

Pujant de segon el 2n llarg

Tercer llarg. Es poden fer Ao's en el tram més complicat

Un cop acabada la via caminem cap amunt, cap a la caseta que corona la paret de l'Aeri. Aquí trobem un bon camí que en baixada suau ens deixa al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. Baixar la canal fins a Santa Cecília.

Valentín Casanovas

"Implacable itinerario que en la pared dibuja una línea precisa, bella, aérea, elegante..." Així comença describint el Sr. Picazo aquesta via en el magnífic llibre :"MONTSERRAT.Ascensiones de leyenda".

La via va ser oberta el 2 de setembre de 1976 per José Rodrígez i Antonio García Picazo. I sense cap mena de dubte, va ser una revolució. L'història de la via recomano que la llegiu al llibre esmentat anteriorment. Si no el teniu, us el recomano molt. Ve a ser, per a mi, el llibre "Montserratín por excelencia". Pot ser en altres èpoques era el "montserrat pam a pam", però es que aquest va més enllà de ser un recull de vies....

La via....
És magnífica!! És una via famosa, però quan vaig arribar al cim vaig entendre el perquè...

Des de peu de via es veu tot el traçat. Impressionant (no es veuen els Ae)

La ressenya perquè aneu a fer-la i per poderme explicar millor...

Primera tirada: Té bastants seguros, es pot passar en A0 i 6a+ combinat o bé clavant entre seguros. Si s'obte per aquesta segona opció la tirada pot esdevenir molt entretinguda!jo recomano la primera opció

Segona tirada: Comença en una magnífic diedre. Al final desploma i trobarem uns claus. Fem un parell de passos d'artifo i sortim en lliure amb un parell de passos molt difícils i raros(6a). Després escalada en placa amb una fissura al costat per anar protegint.

Des de R2 es veu tota la feinada que queda....

Tercera tirada:Molt més fàcil que les dues anteriors. Sortim per fissura diedre i ens desviem a una placa fineta.

Quarta tirada: A la sortida de la reunió antigament hi havia una llastra. Ara no hi és!!Conseqüentment tenim uns passos fins de V+ algo expo(tenint en compte que anem en FACTOR 2) fins a caçar un espit força cutre.La resta es Ae. Trobarem burils i parabolts de seguretat entre mig

Cinquena tirada: Ae força penós on ens seràn útils els mítics invents montserratins(cordinillos, xapes...). I la bavaresa, on trobarem algún clau.

Inici de la bavaresa

Disfrutant del tram final de la cinquena tirada

Efectes òptics...qüestió de prespectiva....



Sisena tirada: La gran bavaresa on "José Rodrígez" va protagonitzar una dels moments més emocionants de la primera ascensió...(consultar llibre). En aquest tram la bavaresa es torna ampla, per sort, ja no desploma, però la roca no acompanya al 100%...Nosaltres vam trobar uns tacs de PVC en força bon estat i que ens van anar molt bé.


El Martí disfrutant del final de la sisena tirada

Setena tirada: Tirada maca. Però, si es el primer cop que fas la via...segurament estiguis més pendent del que tens més amunt...

Vuitena tirada: Tirada màgica. Només dir que si et poses bé és més fàcil del que sembla.

Novena: Vinga que ja ho tenim. Placa en flanqueig a la dreta, el 6a no és obligat.

Dir que la via es troba arreclada amb parabolts. I segons la meva opinió només caldria cambiar els burils dels Ae que estàn molt cutres, la resta es troba en molt bon estat.

I més endavant...

Hi ha moltes vies obertes a Montserrat, però hi

ha algunes que només han guanyat prestigi i qualitat

amb el pas del temps.

Proximament....