La Portella Superior: via El Grial

La via El Grial és una molt bona via, roca acceptable, parabolts, curta aproximació, i no molt difícil. Potser la via més assequible de la Portella després de la Lapònia.

Trobem un pas difícil a la sortida de l'Ae, on s'ha de confiar i tirar cap amunt amb bona roca tret de la llastra. El 3r llarg té un pas difícil que es pot resoldre amb un A0 i l'últim llarg, que pertany a la normal és exposat. Es pot posar un friend cap al final, que no resol gaire. Els llargs 1 i 2, 3 i 4 es poden empalmar.

Video de la via.

Material: 7 cintes exprés i estreps. Algun friend opcional, però no hi ha gaire opció.

Descens: Ràpel de 50 m mirant cap al Bar Anna.

El Carbassó: Aresta Brucs

L'aresta brucs del carbassó ja la teníem al blog però com a via del mes. Ara posem la ressenya real amb les assegurances, que és el que interessa. Es tracta d'una via molt maca encara que difícil i poc equipada amb burins molt antics.

La via comença amb uns passos ben fins, fins xapar un burí que ens permet arribar a una fissura força bruta que només admetia pitons, per tant la vaig pujar en artificial. Després el Santi va pujar en lliure de 2n i no era més de V+. Segueix una placa molt fina amb bona roca i algun "aleje" fins a un forat que queda a mà dreta i on és recomanable muntar R. Sortim per l'esquerra, ara una mica més fàcil i passem una possible R. amb l'ajuda d'una fissureta vertical arribem a la fissura horitzontal sota el desplom, que flanquejem cap a la dreta en artificial no gaire fàcil. Sortim en lliure o fem un últim A0 per arribar a la gran sabina que reforça la R. L'últim llarg és una fissura que es va desdibuixant a mida que pujem fins que sortim en lliure no gaire difícil però vertical.

Material: Nosaltres vam posar 7 claus variats i friends n.1 i 2.

Descens: Ràpel de 35m des d'una instal·lació cap al nord.

Ultim llarg 

Carena del Dumbo, via Llimac Groc

A la dreta de la paret est del Dumbo trobem un contrafort amb vàries vies. La més recent i més amable Llimac groc (45m V) ens ofereix 2 llargs amb bona roca i bon assegurament amb parabolts, tot i que tampoc està cosida. Oberta el 2010 per Joan M Dalmau i Joan Portes, a la primera bauma trobem un cap de burí misteriós bastant antic encara que no hi ha constància de cap via.

Material: 6 cintes exprés. Opcionalment es poden dur un alien verd i un camalot nº1 per fer la via encara més segura.

Aproximació: Pujem per la canal ampla fins a la base de la Sensenom. En aquest punt abandonem el camí cap a l'esquerra fins topar amb la paret, que es troba just a la dreta de la gran placa est del Dumbo.

Descens: En arribar al cim ens dirigim a peu cap a la dreta, per trobar una canal molt empinada amb arbres que ens deixa a prop del peu de via.

Primer llarg

Història de patiment montserratí

No es normal, llevo 5 metros desde que he dejado atrás el último seguro y no hay señales por dónde va la vía. De repente, me invade esa sensación que siempre intento evitar, mis manos no dan más de si y hace rato que he pasado el punto de no retorno. Pensar en un vuelo de 10 metros me hace perder el conocimiento por momentos. Un paso más y alcanzaré una presa de pie donde descansar. Mierda, es mala!! Noto como se rompe una pequeña parte de la presa bajo mi pie derecho. Las manos, prácticamente en adherencia sobre la áspera roca montserratina, parece que van a resbalar. El peso de la cuerda me recuerda lo lejos que estoy de la reunión y pienso en la tranquilidad de mi compañero, seguramente ajeno a mi sufrimiento. Me sorprendo a mí mismo al hacer un paso bastante largo que me coloca sobre una presa de esas marrones, grandes y lisas, donde alguien perforó un buril décadas atrás. Ahora mismo no queda más que el agujero. A duras penas consigo introducir en él el tascón más pequeño de ese juego que siempre llevamos en el arnés y nunca se utiliza. Chapo la cuerda y por ella se desliza, directo hacia el suelo, la cinta exprés con el tascón. Mis manos sudan. Mi tobillo izquierdo hace amagos de baile contemporáneo, mientras el derecho se decanta por un rythm and blues.

Hago unos pasos y finalmente lo consigo. Estoy pletórico, he sufrido mucho pero finalmente lo he logrado. ¡He llegado a la primera reunión de la Sensenom! Un niño pasa por al lado mío con la bicicleta mientras, en el otro lado, dos niñas saltan a la comba. Un excursionista me pregunta por dónde se va al monasterio. Miro hacia el pie de vía, mi compañero acaba de volver del lavabo. -Perdona, ¿quieres que te asegure?.

El joc dels perfils VII

De quina agulla es tracta?? Ajuda el nostre amic Minipicazo i guanya fantàstics premis amb montserratclàssic.

Jeroglífic montserratí

Us presentem el primer jeroglífic montserratí. La pista és: APERTURISTA MONTSERRATÍ.

Pot ser que us sembli més surrealista que un plat de callos a la madrileña al Bar Anna, però si poseu atenció és ben segur que endavinareu fàcilment de quin personatge estem parlant.

Be, i com l'article no dóna gaire més de si, aquí va un acudit d'escaladors:

Se abre el telón.
Se ve una rebanada de pan Bimbo, un pan de semillas y una Baguette.
El pan Bimbo y la Baguette se van.
¿Título de la película?

Solo integral.

Nueva escala de graduación

Últimamente por aquí se escala poco y se escribe mucha poesía. Como diría Picazo, dentro de cada escalador se esconde un pequeño poeta. Esto en realidad no lo ha dicho Picazo, pero podría, no?  Podría escribir algún poema, se que os gustaría. Pero... ¿Os he hablado alguna vez del origen de nuestro blog? Todo empezó en 2006, la canción de moda por aquel entonces era esa "Leire, give me tonight... I can't get you... out of my mind..." La gasolina todavía costaba menos de 1€  el litro y gran hermano iría por la edición 5 más o menos.

El resto del artículo no viene a cuento de nada, pero aquí como siempre los conceptos se entrelazan (como las cuerdas en un largo de Ae) y todos se relacionan entre ellos (como en un Love-parade).

En fin de lo que se trata es de exponer brevemente, y ya estoy acabando, el nuevo y DEFINITIVO sistema o escala de graduación de vías.

Después de ver nuestro maravilloso método, es normal que sintáis que habéis malgastado vuestra vida. Las principales ventajas de esta graduación son:


1) Sólo debes aprender una cosa: A. E. Basta ya de recordar tantos números, letras, + y - que nadie entiende. Nunca se qué va antes, la a o la c... ¿Para qué sirve el -? Nadie lo sabe.


2) Las ventajas se acaban pero hay que continuar con la lista...


3) Espaguetis

4) Berenjenas

5) Harina de maíz

PD: Si no estáis de acuerdo con esta graduación podéis acudir a otras graduaciones.

Paradigmas de la inefable condición humana escalatoria y montserratina

Si has vingut aquí a través de l'enllaç "Mirall impenetrable en lliure", ho sento. En aquest blog necessitem un bon reclam perquè sino no ens llegeix ningú.

En la vida de un escalador montserratino hay momentos en los que uno se plantea cuestiones cruciales. Paradigmas de la inefable condición humana escalatoria, que vienen a ser:

¿Podré alcanzar ese parabolt antes de que mis rodillas empiecen a bailar a ritmo de cha-cha-cha interpretado por Tom Jones descalzo, en una fábrica de chinchetas?

¿Me permite mi condición de auténtico montserratino cambiar del Bar Anna a Cal Xico como quien cambia de calcetines tras una sesión de compras por el Corte Inglés el primer día de rebajas de verano?

¿Me puedo considerar auténtico montserratino si llevo 7 años pensando que Ca la Montse era la casa de una tal Montse, extrañamente conocida por todos?

¿Me puedo considerar auténtico montserratino si me he perdido otra vez entre Can Massana y el refugio Vicenç Barbé?

¿Me puedo considerar montserratino si las vías de Joan Vidal me parecen expo?

¿Me puedo considerar auténtico montserratino si esta navidad en lugar de un juego de Aliens prefiero pedirme una Batamanta?

¿Soy el único a quien le cuesta pronunciar, y aún más escribir, la palabra "montserratino"?

¿Estoy hablando solo otra vez?

En Montserratclàssic, siempre alerta frente a la actualidad, siempre defendiendo la Verdad (Nota: eso es mentira) llegamos a las siguientes conclusiones:

1. Cuando piensas que van a cerrar un blog, va cualquier desaprensivo y publica cualquier tipo de "artículo Z". (Nota: Z = zurullo)

2. El espíritu de montserratclàssic perdura como el óxido en los pitones de Anglada.

3. Los comentarios negativos y el "spam" son arrancados como los pitones de Anglada.

4. Las cortinas de mi cocina son como los pitones de Anglada (moda años 60).

5. Corolario

Venga saludos a todos, que aquí estamos a tope!!!!

BATAMAAAANTAAAAAAA!!!!

A.G. Picazo de l'Aeri y las elecciones anticipadas

Zapatero adelanta las elecciones al 20 de Noviembre. ¿Es posible que crea que los datos del paro (siempre mejores en verano) salven el Titanic que es el gobierno? Pero, ¿quién ganará las elecciones? En montserratclàssic, siempre atentos a la actualidad, siempre buscando la verdad, nos desplazamos allí donde está la noticia (nuestros principios periodísticos imparciales son más férreos que los mosquetones de Anglada). Así pues, tecleando en Google:

- "Me cago en el PP": Aparecen 351.000 resultados. En 0,24 segundos (esto es, me cago muy rápido).

- "Me cago en el "PSOE": Aparecen 155.000 resultados.

- "Pamela Anderson presidenta del gobierno": 1.360.000 resultados.

Bien, la cosa está clara. Una vez aclarada la cuestión nos quedamos tranquilos y pudimos ir a escalar con Deivid a la paret de l'Aeri, otrora llamada "paret sense aeri".

Primer largo
Mucho ambiente por encima de la Plaça Catalunya
Salida del último Ae
Último largo

Los largos más difíciles son los primeros sin duda. En especial el primero conviene hacerlo cuando hace días que no ha llovido, y el segundo tiene los seguros justos, el tercero directamente no tiene. Por suerte, a partir de la Plaça Catalunya la vía cambia totalmente. Más equipada, más disfrutona y más fácil de proteger. El primer largo de Ae empieza con una fisura de unos 5m de V+ que hay que proteger con aliens, sin más alternativa aparente. Después empieza el Ae totalmente cosido sin NINGÚN paso en libre. Si se quiere chapar todo hay que llevar más de 25 cintas exprés. En la parte de arriba nos cayeron algunas gotas de lluvia, por lo que íbamos acojonados por el último largo (IV+). No preocuparse, pues está muy bien equipado con parabolts y un pasamanos a mitad de largo nos conduce a la cima.

Prometemos añadir reseña original de montserratclassic.

PD: Tecleando en Google "parecido entre Pamela Anderson y Esperanza Aguirre": 5.090 resultados. No es posible...

PD 2: Es verdad, nuestras noticias valen menos que un yogurt caducado, aún así son más fidedignas que Antena 3 Noticias.

PD 3: Tecleando el nombre de la vía encontraréis una reseña.

Cosas que sólo pasan en Montserrat (volumen III). Nota: estas cosas pueden pasar en otros sitios

Me recetaron brotes de soja para la tortícolis. Pues los de pino van de puta madre!!

Caminar junto al Mesías

Encontrar la más buscada y codiciada flor-escroto

Sentirte como Barbie excursionista

El precio de la vivienda ha empujado a algunos a ésto

Me plegas la cuerda, porfa? Es que me llaman al móvil

Más peregrinos

Hacer rápel en calcetines

Sabía que había algo en él que me resultaba familiar

La Mamelluda, via Anglada-Auqué (Aresta Brucs)

Presentem aquesta via, que ja hi era al blog com a via del mes (consultar historial), però que ara presentem més formalment. Es una via que ens va agradar molt quan la vam escalar -fa uns anys- i que feia temps que voliem posar al blog.

Realment no se perquè no hi hem tornat, perquè no és tant lluny i la via és -com diria Picazo- cinc estrelles més una!!

Nota: Les condicions de la muntanya poden ser diferents que les de la foto.

Pel que he vist d'aquesta via no es troben piades sovint. Tampoc està al llibre del Picazo. Això si, mereix un lloc d'honor i passar del piló de revistes que tens al lavabo al piló de ressenyes de vies fetes.

En condicions normals ara posaríem unes fotos de l'escalada per acabar d'arrodonir el tema i completar la informació. Com que no en tenim, posem una foto de la Sagrada Família de Barcelona, que també es molt maca.

Material: Joc de tascons i un friend mitjà. La via està poc equipada.

Descens: Es baixa per l'aresta Nord. Quan la vam fer no hi havia instal·lació de ràpel, i vam baixar desgrimpant assegurats amb la corda.

Charles de la jungla

Atenció. Ens informen que s'ha vist en Carles fent ràpel a Montserrat.
Encara que no ho sembli aquell dia estàvem a -5ºC.

Per celebrar-ho, veiem un article del matiex nivell intel·lectual.

Miranda de Can Jorba. Via Glòria

Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.

A veure, del que es tracta és de parlar bé de la via. Doncs en la meva humil opinió és una bona alternativa a les ja mítiques Sol Solet i Escabroni Escapullini i demés vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat similar (V+) però potser una mica més exigent. Després d'escalar aquesta via en dos ocasions ens atrevim a recomanar-la inclús abans que la via veïna Josep Mª Andreví (aquesta és un any més antiga).

A la via hi ha plaques llises, amb forats i escalada en fissures. L'inici de la via té lloc en un diedre on la banda esquerra és més inclinada, i és per on pujarem. El primer parabolt està força amunt, però per sort és fàcil. També es pot protegir aquest inici amb empotradors. A l'últim llarg escalem per una llastra molt buida però sòlida.

Material: La via està equipada amb parabolts i claus, no obstant és imprescindible portar bagues, un bon joc de tascons i fins i tot algun friend petit per protegir trams fàcils.

Des de la segona reunió
Quart i últim llarg

Un cop arribats a la 4a reunió podem fer ràpels fins per la via o bé continuar pel camí més fàcil fins el cim de la Miranda de Can Jorba. Un cop aquí podem baixar pels ràpels de les vies Sol Solet i Escabroni Escapullini o bé continuar escalant per pujar l'Agulla de Can Jorba. Si empreneu aquest camí podeu consultar la nostra ressenya de l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba. Ignoreu les referències a en Carles.

Per cert Carles, fa molt que no et fas notar. Molt ocupat escalant? Una ment privilegiada com la teva no pot deixar escapar el temps!

El Pingüí, Aresta Brucs

Aquest dissabte hem escalat l'aresta brucs del Pingüí, una via que per alguna raó (no se quina) no havíem escalat fins ara. Realment jo pensava que era feliç a la meva vida, però després d'anar al Pingüí he descobert com estava d'equivocat. Què més puc dir? Si sou en la mateixa situació aneu-hi, que gauidireu. Equipada, reequipada i tot el que acabi en -ada, amb parabolts espits i un pitó. S'ha de portar 5 cintes exprés i prou. M'imagino que sense xapes aquesta via havia de ser una cosa molt diferent. Què creieu?

La xemeneia del costat esquerre (Cerdà-Riera) també és molt recomanable. També té nombrosos parabolts.

En Vito Pito Gorgorito escalant el primer llarg

En Vito Pito Gorgorito escalant el segon llarg

la tardor a Montserrat!!

Oh bon montserratí

Oh bon montserratí
tu que et lleves a les tantes
no saps el que és escalar al matí
i en realitat ni ganes


Oh bon montserratí
tu que et creus "sextogradista"
quan surtis de Montserrat no t'ho creuràs
no et sortirà ni un III a vista


Oh bon montserratí
tu que parles tant de la ètica
enrecorda't d'aquella vegada
que vas obrir una via per dalt a canvi de 50€


Al bon montserratí li fa por la pluja
i no dorm pensant en el Megazero
però quan torna del Mirall Impenetrable
diu que no ha fet ni un A0



Josep Lluís Camalot Sabina

Conseller del Magnesi i poeta eventual
(treballo a canvi d'un entrepà. Mortadel·la: 1 vers. Llonganissa: 2 estrofes)

Los estatutos del Love-climbing

Últimamente se viene hablando con frecuencia, y yo añadiría sin medida, de una actividad llamada "Love-climbing". Por tal se entiende escalar una vía "fácil", sin compromiso, no expuesta, muy equipada, al sol y a poder ser en compañía femenina. Si esto es culminado con unos berberechos y unas olivas cimeras, estamos hablando del auténtico "Love-climbing".

Como digo, últimamente se está abusando del término "Love-climbing", llegándose a recomendar vías que se clasifican como tal y luego resultan tener V+ obligado, o más, y poniendo "cacharros". Señoras y señores, no perdamos el norte. Desde aquí queremos denunciar la situación, a la vez que establecemos los siguientes estatutos en lo referente a tal actividad. Diez sencillas normas que te ayudarán a seleccionar tu "Love-climbing".

Los estatutos del "Love-climbing":

1. La vía tendrá como máximo 4 largos de no más de 30 metros.

2. La dificultad media no pasará del IV+ y como máximo se admiten unos pasos aislados de V. Si algún paso exije un sólo resoplido se descarta el "Love-climbing".

3. El equipamiento debe ser muy generoso y a poder ser parabolts o gama superior (nada de parabolts de 8mm. Se admiten reuniones de 5 parabolts o más).

4. Si hay que proteger algo debe ser un punto aislado con tascones o friends, y nunca aliens (eso para las vías chungas).

5. No obstante se permite el transporte de aliens en el arnés, pues en las fotos quedan muy bien.

6. Debe hacer sol si es invierno. Debe haber nubes si es verano. Es decir la temperatura debe ser óptima (entre 20 y 25ºC). Por supuesto si hay viento ya no se considera "love-climbing".

7. La aproximación no puede exceder en ningún caso los 30 minutos ni los 200m de desnivel. Si quieres sudar, al gimnasio!

8. La mochila debe contener como mínimo una unidad alimenticia de berberechos y una de patatas fritas. Aceitunas optativas.

9. El descenso será preferentemente caminando. Si existe un rápel, éste debe ser uno sólo y no volado.

10. Debe haber almenos una cámara de fotos por cordada. Si no hay fotos, ¿de qué sirve la escalada?

11. Existe el derecho a exagerar las dificultades de la vía cuando se la expliquemos a otro, sobre todo en compañía femenina.


Barcelona, 23 de Septiembre de 2010

Anexo: Inquietante blog ecuatoriano titulado Love-climbing.

Artículos adicionales:

12. El descenso deberá obligatoriamente pasar por el Bar Anna o Cal Xico. En su defecto, deberá ser la aproximación la que transcurra por tan apreciados lares.

13. Existe el derecho a transportar una pequeña almohada en la mochila para deleite de los siesteros cimeros, que haberlos haylos.

Via dels Sostres de la paret de l'Aeri

Segons la guia del Sr. Hita aquesta via també s'anomena Nicolau-Freixas-Benito (oberta l'any 1979).

L'altre dia la vam escalar i ens va agradar molt, i per això la posem al blog. Molts ja l'haureu escalat, o n'haureu sentit a parlar, doncs diuen que és de les vies més assequibles de la peret de l'Aeri. Cal dir que està una mica apartada de la part central de la paret, on hi ha més ambient, tot i que igualment aquest es fa notar, sobretot a mida que ens decantem cap a l'esquerra.
En aquesta via pràcticament no s'escala per plaques, cosa que la fa tant característica. Fissures i diedres atlètics, i empotraments de varis tipus són les tècniques per pujar la via dels sostres.

A mitja via hi ha un bosquet penjat on descansem i agafem forces. El següent llarg és bastant salvatge, amb moltes plantes. Però els dos següents són de fissures i xemeneies molt bones. La gran majoria de gent prefereix evitar aquests llargs superiors i sortir per la via "David Aparicio". Nosaltres ho desaconsellem amb ganes, doncs es trenca l'estil o la tònica general de la via, sense oblidar que la David Aparicio és una via esportiva oberta des de dalt. Des d'aqui volem denunciar aquesta via, que té preses artificials (de les de rocòdrom). Increïble fins que no ho veus. Molta gent prefereix aquesta combinació (Sostres-David Aparicio). Nosaltres mateixos l'hem fet i tot i que l'escalada és bona al primer llarg després del bosc (placa molt fina amb bona roca) ho desaconsellem.

Lúltim llarg el posem a la ressenya però no l'hem fet, doncs vam agafar una escapatòria evident cap a la dreta (III).

Material recomanable: Joc complet de friends (des de micros fins el 3) i joc de tascons.

Les reunions estan reequipades amb parabolts. També alguns seguros als llargs.

Primer llarg

Pujant de segon el 2n llarg

Tercer llarg. Es poden fer Ao's en el tram més complicat

Un cop acabada la via caminem cap amunt, cap a la caseta que corona la paret de l'Aeri. Aquí trobem un bon camí que en baixada suau ens deixa al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. Baixar la canal fins a Santa Cecília.

EL JOC DELS PERFILS Nº VI




Benvinguts al joc dels dels perfils nºVI!!! Aprofitant que el bloc està en un moment de màxima activitat, hem decidit possar a prova als seguidors més montserratins. Ja sabem que el que realment volen els seguidors del blog es veure la via del mes, però tranquils que tot arribarà.

Fotografia d'un dels seguidors més montserratins. D'esprés d'aquest dia es diu que que al cim del cavall bernat crèixen uns bolets amb efectes lucinògens

Com sempre, qui encerti els 4 perfils el/la comvidem a una birra al bar Ana i a més rebrà un autògraf dels Dalton's.

L'agulla es la figura de la dreta

Via Cobo-Pamplona. Serrat dels Patriarques

Ahir vam escalar la Cobo-Pamplona del Serrat del Patriarca. 290m + 100m d'aresta de III. MD. V+ obligat.

Jo diria que la via es caracteritza per 1)ser superclàssica i preciosa, 2)no ser una via gaire vertical i 3)per estar molt equipada (no confondre amb totalment equipada). En resum una via de les "fàcils" dins la cara nord de Montserrat. L'aproximació és bastant ràpida, en comparació amb les atres vies de Patriarques. Pujem per la canal dels Avellaners i quan arribem a la paret caminem cap a l'esquerra. Als pocs metres trobem una corda fixa que puja per una canal. Podem preparar el material assegurats en un arbre.

Els dos primers llargs són fàcils i amb bona roca. Es poden empalmar. El segon llarg s'ha d'escalar per la fissura de la dreta (veurem pitons). En general la via està cosida a burils als trams de placa i semiequipada on hi ha fissures. Totes les reunions compten amb un parabolt nou. Als llargs també trobem alguns parabolts intercalats amb antics burils.

Llarg d'artificial on s'han d'equipar uns quants passos (tascons, friends petits o pitons grans).

Setè llarg, de xemeneia. Trobarem pitons, burils i un parell de parabolts al final, on són les màximes dificultats. (Màxim IV+ o V) És una xemeneia fàcil.

Un cop arribats a la R8 podem seguir per l'aresta (III equipat amb parabolts) i en dos llargs arribem al cim (foto superior).

Material a portar: Friends petits, fins el nº1. Joc de tascons. 2 pitons V grans, 1 universal i 1 bong. És possible fer-la sense posar pitons.

Descens:

Des del cim fer una petita desgrimpada i baixar pel canal cap al sud i amb tendència a l'esquerra. Amb compte per la gran pendent seguim un bosquet penjat cap al sud i després d'una breu pujada arribem a l'inici d'una ampla canal que baixa suaument cap al sud. En topar amb el camí del Monestir a Sant Jeroni baixem cap a l'esquerra (Monestir) i als pocs metres surt a mà esquerra un bon camí. L'agafem, i abans d'arribar al Cap de Mort enfilem el coll on comença la canal dels Avellaners. La baixem cap al Nord (molta pendent i llarga), passarem pel peu de via i arribem de nou al camí de l'arrel.

La Punxa, via Aleix

Els primers ascensionistes d'aquesta via (Ogaya i Roca) la presenten com una variant del vessant Est de la Punxa. La via Aleix es va obrir l'any 2002. Trobareu la ressenya original aquí.

L'altre dia la vam fer i ens va agradar bastant. Llargueta, més o menys ràpida i amb roca bona en general. Només un tram de roca dolenta al segon llarg. Ara de veritat, la ressenya original. No obstant, perquè portar la ressenya original si la nostra és molt millor?


Foto: Albert Macau

Està equipada amb espits força nous i algun clau. Algun friend petit va be per completar l'equipament.

La baixada es pot fer des de la instal·lació del cim (on hi ha una tirolina que l'uneix amb la Porra) cap al canal amb la Porra i d'aqui dos ràpels des d'arbres fins a terra. Això és poc recomanable perquè la canal te molta terra i cauen pedres. És més còmode baixar per la pròpia via, que te argolles per rapelar, i amb 2 ràpels llargs arribem al peu de la canal amb la Porra.