Via Cobo-Pamplona. Serrat dels Patriarques

Ahir vam escalar la Cobo-Pamplona del Serrat del Patriarca. 290m + 100m d'aresta de III. MD. V+ obligat.

Jo diria que la via es caracteritza per 1)ser superclàssica i preciosa, 2)no ser una via gaire vertical i 3)per estar molt equipada (no confondre amb totalment equipada). En resum una via de les "fàcils" dins la cara nord de Montserrat. L'aproximació és bastant ràpida, en comparació amb les atres vies de Patriarques. Pujem per la canal dels Avellaners i quan arribem a la paret caminem cap a l'esquerra. Als pocs metres trobem una corda fixa que puja per una canal. Podem preparar el material assegurats en un arbre.

Els dos primers llargs són fàcils i amb bona roca. Es poden empalmar. El segon llarg s'ha d'escalar per la fissura de la dreta (veurem pitons). En general la via està cosida a burils als trams de placa i semiequipada on hi ha fissures. Totes les reunions compten amb un parabolt nou. Als llargs també trobem alguns parabolts intercalats amb antics burils.

Llarg d'artificial on s'han d'equipar uns quants passos (tascons, friends petits o pitons grans).

Setè llarg, de xemeneia. Trobarem pitons, burils i un parell de parabolts al final, on són les màximes dificultats. (Màxim IV+ o V) És una xemeneia fàcil.

Un cop arribats a la R8 podem seguir per l'aresta (III equipat amb parabolts) i en dos llargs arribem al cim (foto superior).

Material a portar: Friends petits, fins el nº1. Joc de tascons. 2 pitons V grans, 1 universal i 1 bong. És possible fer-la sense posar pitons.

Descens:

Des del cim fer una petita desgrimpada i baixar pel canal cap al sud i amb tendència a l'esquerra. Amb compte per la gran pendent seguim un bosquet penjat cap al sud i després d'una breu pujada arribem a l'inici d'una ampla canal que baixa suaument cap al sud. En topar amb el camí del Monestir a Sant Jeroni baixem cap a l'esquerra (Monestir) i als pocs metres surt a mà esquerra un bon camí. L'agafem, i abans d'arribar al Cap de Mort enfilem el coll on comença la canal dels Avellaners. La baixem cap al Nord (molta pendent i llarga), passarem pel peu de via i arribem de nou al camí de l'arrel.