Esta especie de Picasso que describe las vías de la cara sur de la Filigrana, donde destaca la vía Ratafía (en rojo). Va por una gran placa de roca excelente. Está equipada con buriles en buen estado.La mejor aproximación es por la canal del Cirerer. El primer largo empieza fácil, y hasta encontrar el primer buril hay aire... se puede clavar alguna cosilla, aunque pasan sin hacerlo. Después ya está bien equipado. Con un zig-zagueo llegamos a la primera R. El segundo largo es facilillo a excepción de un resalte más fino, bien asegurado.
El tercer largo lo "robamos" de la vía Normal. Éste es el más fino y un poco expuesto por la repisa. Está asegurado con 2 buriles.
La línea punteada en rojo corresponde a la vía Original (clavo cementado en la roca), que no hemos hecho y que parece muuy chunga.
Las líneas verdes correspunden a las vías Ot el Bruixot i del canal.
Dificultad: MD (por la Normal).
El descenso se hace en rápel largo desde una buena instalación de parabolts hasta un colladito, al lado del camino.
6 comentarios:
Bona via!
Fa menys d'un mes que vaig estar trepant per aquesta línia i la veritat es que no em va defraudar gens!
Puta mare el blog.
Salut
Bona agulla. Si el ràpel està reequipat ja està bé perquè si no recordo malament era un dels més cutres d'Agulles (savineta precària). Curiós el clau cimentat.
Felicitats pel bloc!
Ei, ets un enamorat de Montserrat com jo, jeje, però tu encara més...dedicas el bloc només a Montserrat, m'agradat això!!per cert, quants metres fa aquesta via? estic buscant vies assequibles per provar en sol.litari...
Felicitats per la via, La Filigrana és una agulla molt estètica, i l'aproximació per la canal del Cirerer, selvàtica.
Aquesta no l'he fet, però la Ot el bruixot sí i em va agradar molt, el darrer llarg és comú a totes tres, curiós l'assegurança sota la bola final, nosaltres la vam reforçar amb un friend, el ràpel el recordo volat, però amb una correcta instal.lació.
al peu d'aquesta via no s'hi arriba per dalt oi? pel camí d'agulles i sortir entre la bessona i akesta?
Ei! Per anar en solitari... Diria que els llargs fan més de 30m, i el ràpel segur que fa més de 30m.
Per arribar al peu de via el més còmode és desviar-se del camí del refugi pel primer torrent cap amunt (sota la Miranda de les Boïgues). Quan topem de front amb una gran roca (Dàtil) avancem una mica més i a la seva dreta es troba l'inici de les vies.
Si seguim el torrent cap amunt, connecta amb el de marques vermelles, a l'alçada de la Podrida.
Que la disfruteu!!
Publicar un comentario