El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


31 de diciembre de 2008

Fe de erratas

Hemos recibido un correo que nos obliga a rectificar la entrada anterior, y que cito textualmente, sin que exista amenaza de muerte alguna (ayúdenme por favor!)


"despues de sacar la escuadra, cartabon y transportador de angulos me atreveria a decir que los grados son alrrededor de 35 en su fase inicial y rondando los 40º en el sgundo largo"


Está bien maníaco, ya hemos rectificado. Ahora deja de apuntarme con esa pistola

30 de diciembre de 2008

L'agulla Ajaguda del Coll del Muset, via Normal

Com que aquests són uns dies d'amor i fraternitat, aquí va un altre love-climbing dels bons!
Només apte pels escaladors/es més lovers de Montserrat.

Encara que la via sembli molt fàcil, amb una inclinació d'uns 30º, és necessari pujar amb corda.Aqui no hi ha "passos clau", no hi ha reunions xungues ni fan falta aliens. Love-climbing pur! Millor pujar amb 2 llargs si no us voleu quedar sense corda o sense ronyons.

Si aquest blog tingués música ara posaríem alguna romàntica...

22 de diciembre de 2008

La Cajoleta, aresta brucs

Atenció atenció que aquí va un love-climbing dels bons!

Es tracta de la via blava de la Cajoleta. Ideal per l'hivern! Meravellosa! Estupendàstica!

Recomanada pel pare creador del love-climbing.

Com arribar: un cop arribats al coll del Muset, des d'on està feta la foto, es localitza fàcilment l'agulla. Per arribar haurem de baixar per un còmode camí fins al torrent del migdia.

La via està molt equipada, tampoc cosida, perquè és fàcil , però es pot dir que és una via molt segura.
Únicament a l'últim llarg hi ha uns passos més difícils (no obligats), i després un flanqueig preciós.
Per baixar fem un petit ràpel cap al nord des d'una instal·lació nova i després de grimpar una mica, localitzem al sud el camí de baixada.