Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.
A veure, del que es tracta és de parlar bé de la via. Doncs en la meva humil opinió és una bona alternativa a les ja mítiques Sol Solet i Escabroni Escapullini i demés vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat similar (V+) però potser una mica més exigent. Després d'escalar aquesta via en dos ocasions ens atrevim a recomanar-la inclús abans que la via veïna Josep Mª Andreví (aquesta és un any més antiga).
A la via hi ha plaques llises, amb forats i escalada en fissures. L'inici de la via té lloc en un diedre on la banda esquerra és més inclinada, i és per on pujarem. El primer parabolt està força amunt, però per sort és fàcil. També es pot protegir aquest inici amb empotradors. A l'últim llarg escalem per una llastra molt buida però sòlida.
Material: La via està equipada amb parabolts i claus, no obstant és imprescindible portar bagues, un bon joc de tascons i fins i tot algun friend petit per protegir trams fàcils.
Des de la segona reunió
Quart i últim llarg
Un cop arribats a la 4a reunió podem fer ràpels fins per la via o bé continuar pel camí més fàcil fins el cim de la Miranda de Can Jorba. Un cop aquí podem baixar pels ràpels de les vies
Sol Solet i
Escabroni Escapullini o bé continuar escalant per pujar l'Agulla de Can Jorba. Si empreneu aquest camí podeu consultar la nostra ressenya de
l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba. Ignoreu les referències a en Carles.
Per cert
Carles, fa molt que no et fas notar. Molt ocupat escalant? Una
ment privilegiada com la teva no pot deixar escapar el temps!
Me recetaron brotes de soja para la tortícolis. Pues los de pino van de puta madre!!
Caminar junto al Mesías
Encontrar la más buscada y codiciada flor-escroto
Sentirte como Barbie excursionista
El precio de la vivienda ha empujado a algunos a ésto
Me plegas la cuerda, porfa? Es que me llaman al móvil
Más peregrinos
Hacer rápel en calcetines
Sabía que había algo en él que me resultaba familiar
Material: Joc de tascons i un friend mitjà. La via està poc equipada.
Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.
Des de la segona reunió
Quart i últim llarg
Aquest dissabte hem escalat l'aresta brucs del Pingüí, una via que per alguna raó (no se quina) no havíem escalat fins ara. Realment jo pensava que era feliç a la meva vida, però després d'anar al Pingüí he descobert com estava d'equivocat. Què més puc dir? Si sou en la mateixa situació aneu-hi, que gauidireu. Equipada, reequipada i tot el que acabi en -ada, amb parabolts espits i un pitó. S'ha de portar 5 cintes exprés i prou. M'imagino que sense xapes aquesta via havia de ser una cosa molt diferent. Què creieu?
