El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


20 de mayo de 2011

La Mamelluda, via Anglada-Auqué (Aresta Brucs)

Presentem aquesta via, que ja hi era al blog com a via del mes (consultar historial), però que ara presentem més formalment. Es una via que ens va agradar molt quan la vam escalar -fa uns anys- i que feia temps que voliem posar al blog.

Realment no se perquè no hi hem tornat, perquè no és tant lluny i la via és -com diria Picazo- cinc estrelles més una!!


Nota: Les condicions de la muntanya poden ser diferents que les de la foto.

Pel que he vist d'aquesta via no es troben piades sovint. Tampoc està al llibre del Picazo. Això si, mereix un lloc d'honor i passar del piló de revistes que tens al lavabo al piló de ressenyes de vies fetes.

En condicions normals ara posaríem unes fotos de l'escalada per acabar d'arrodonir el tema i completar la informació. Com que no en tenim, posem una foto de la Sagrada Família de Barcelona, que també es molt maca.

Material: Joc de tascons i un friend mitjà. La via està poc equipada.
Descens: Es baixa per l'aresta Nord. Quan la vam fer no hi havia instal·lació de ràpel, i vam baixar desgrimpant assegurats amb la corda.

12 de marzo de 2011

Charles de la jungla

Atenció. Ens informen que s'ha vist en Carles fent ràpel a Montserrat.
Encara que no ho sembli aquell dia estàvem a -5ºC.

Per celebrar-ho, veiem un article del matiex nivell intel·lectual.

Miranda de Can Jorba. Via Glòria

Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.

A veure, del que es tracta és de parlar bé de la via. Doncs en la meva humil opinió és una bona alternativa a les ja mítiques Sol Solet i Escabroni Escapullini i demés vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat similar (V+) però potser una mica més exigent. Després d'escalar aquesta via en dos ocasions ens atrevim a recomanar-la inclús abans que la via veïna Josep Mª Andreví (aquesta és un any més antiga).

A la via hi ha plaques llises, amb forats i escalada en fissures. L'inici de la via té lloc en un diedre on la banda esquerra és més inclinada, i és per on pujarem. El primer parabolt està força amunt, però per sort és fàcil. També es pot protegir aquest inici amb empotradors. A l'últim llarg escalem per una llastra molt buida però sòlida.

Material: La via està equipada amb parabolts i claus, no obstant és imprescindible portar bagues, un bon joc de tascons i fins i tot algun friend petit per protegir trams fàcils.

Des de la segona reunió
Quart i últim llarg

Un cop arribats a la 4a reunió podem fer ràpels fins per la via o bé continuar pel camí més fàcil fins el cim de la Miranda de Can Jorba. Un cop aquí podem baixar pels ràpels de les vies Sol Solet i Escabroni Escapullini o bé continuar escalant per pujar l'Agulla de Can Jorba. Si empreneu aquest camí podeu consultar la nostra ressenya de l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba. Ignoreu les referències a en Carles.

Per cert Carles, fa molt que no et fas notar. Molt ocupat escalant? Una ment privilegiada com la teva no pot deixar escapar el temps!

21 de diciembre de 2010

El Pingüí, Aresta Brucs

Aquest dissabte hem escalat l'aresta brucs del Pingüí, una via que per alguna raó (no se quina) no havíem escalat fins ara. Realment jo pensava que era feliç a la meva vida, però després d'anar al Pingüí he descobert com estava d'equivocat. Què més puc dir? Si sou en la mateixa situació aneu-hi, que gauidireu. Equipada, reequipada i tot el que acabi en -ada, amb parabolts espits i un pitó. S'ha de portar 5 cintes exprés i prou. M'imagino que sense xapes aquesta via havia de ser una cosa molt diferent. Què creieu?

La xemeneia del costat esquerre (Cerdà-Riera) també és molt recomanable. També té nombrosos parabolts.
En Vito Pito Gorgorito escalant el primer llarg


En Vito Pito Gorgorito escalant el segon llarg

la tardor a Montserrat!!

11 de octubre de 2010

Oh bon montserratí


Oh bon montserratí
tu que et lleves a les tantes
no saps el que és escalar al matí
i en realitat ni ganes


Oh bon montserratí
tu que et creus "sextogradista"
quan surtis de Montserrat no t'ho creuràs
no et sortirà ni un III a vista


Oh bon montserratí
tu que parles tant de la ètica
enrecorda't d'aquella vegada
que vas obrir una via per dalt a canvi de 50€


Al bon montserratí li fa por la pluja
i no dorm pensant en el Megazero
però quan torna del Mirall Impenetrable
diu que no ha fet ni un A0



Josep Lluís Camalot Sabina

Conseller del Magnesi i poeta eventual
(treballo a canvi d'un entrepà. Mortadel·la: 1 vers. Llonganissa: 2 estrofes)

22 de septiembre de 2010

Los estatutos del Love-climbing

Últimamente se viene hablando con frecuencia, y yo añadiría sin medida, de una actividad llamada "Love-climbing". Por tal se entiende escalar una vía "fácil", sin compromiso, no expuesta, muy equipada, al sol y a poder ser en compañía femenina. Si esto es culminado con unos berberechos y unas olivas cimeras, estamos hablando del auténtico "Love-climbing".

Como digo, últimamente se está abusando del término "Love-climbing", llegándose a recomendar vías que se clasifican como tal y luego resultan tener V+ obligado, o más, y poniendo "cacharros". Señoras y señores, no perdamos el norte. Desde aquí queremos denunciar la situación, a la vez que establecemos los siguientes estatutos en lo referente a tal actividad. Diez sencillas normas que te ayudarán a seleccionar tu "Love-climbing".

Los estatutos del "Love-climbing":

1. La vía tendrá como máximo 4 largos de no más de 30 metros.

2. La dificultad media no pasará del IV+ y como máximo se admiten unos pasos aislados de V. Si algún paso exije un sólo resoplido se descarta el "Love-climbing".

3. El equipamiento debe ser muy generoso y a poder ser parabolts o gama superior (nada de parabolts de 8mm. Se admiten reuniones de 5 parabolts o más).

4. Si hay que proteger algo debe ser un punto aislado con tascones o friends, y nunca aliens (eso para las vías chungas).

5. No obstante se permite el transporte de aliens en el arnés, pues en las fotos quedan muy bien.

6. Debe hacer sol si es invierno. Debe haber nubes si es verano. Es decir la temperatura debe ser óptima (entre 20 y 25ºC). Por supuesto si hay viento ya no se considera "love-climbing".

7. La aproximación no puede exceder en ningún caso los 30 minutos ni los 200m de desnivel. Si quieres sudar, al gimnasio!

8. La mochila debe contener como mínimo una unidad alimenticia de berberechos y una de patatas fritas. Aceitunas optativas.

9. El descenso será preferentemente caminando. Si existe un rápel, éste debe ser uno sólo y no volado.

10. Debe haber almenos una cámara de fotos por cordada. Si no hay fotos, ¿de qué sirve la escalada?

11. Existe el derecho a exagerar las dificultades de la vía cuando se la expliquemos a otro, sobre todo en compañía femenina.


Barcelona, 23 de Septiembre de 2010

Anexo: Inquietante blog ecuatoriano titulado Love-climbing.

Artículos adicionales:

12. El descenso deberá obligatoriamente pasar por el Bar Anna o Cal Xico. En su defecto, deberá ser la aproximación la que transcurra por tan apreciados lares.

13. Existe el derecho a transportar una pequeña almohada en la mochila para deleite de los siesteros cimeros, que haberlos haylos.