Segons la guia del Sr. Hita aquesta via també s'anomena Nicolau-Freixas-Benito (oberta l'any 1979).L'altre dia la vam escalar i ens va agradar molt, i per això la posem al blog. Molts ja l'haureu escalat, o n'haureu sentit a parlar, doncs diuen que és de les vies més assequibles de la peret de l'Aeri. Cal dir que està una mica apartada de la part central de la paret, on hi ha més ambient, tot i que igualment aquest es fa notar, sobretot a mida que ens decantem cap a l'esquerra.
En aquesta via pràcticament no s'escala per plaques, cosa que la fa tant característica. Fissures i diedres atlètics, i empotraments de varis tipus són les tècniques per pujar la via dels sostres.
A mitja via hi ha un bosquet penjat on descansem i agafem forces. El següent llarg és bastant salvatge, amb moltes plantes. Però els dos següents són de fissures i xemeneies molt bones. La gran majoria de gent prefereix evitar aquests llargs superiors i sortir per la via "David Aparicio". Nosaltres ho desaconsellem amb ganes, doncs es trenca l'estil o la tònica general de la via, sense oblidar que la David Aparicio és una via esportiva oberta des de dalt. Des d'aqui volem denunciar aquesta via, que té preses artificials (de les de rocòdrom). Increïble fins que no ho veus. Molta gent prefereix aquesta combinació (Sostres-David Aparicio). Nosaltres mateixos l'hem fet i tot i que l'escalada és bona al primer llarg després del bosc (placa molt fina amb bona roca) ho desaconsellem.
Lúltim llarg el posem a la ressenya però no l'hem fet, doncs vam agafar una escapatòria evident cap a la dreta (III).
Material recomanable: Joc complet de friends (des de micros fins el 3) i joc de tascons.
Les reunions estan reequipades amb parabolts. També alguns seguros als llargs.
Primer llarg
Pujant de segon el 2n llarg
Tercer llarg. Es poden fer Ao's en el tram més complicat
Un cop acabada la via caminem cap amunt, cap a la caseta que corona la paret de l'Aeri. Aquí trobem un bon camí que en baixada suau ens deixa al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. Baixar la canal fins a Santa Cecília.
4 comentarios:
Enhorabona bous!! Jo també crec que s'ha de sortir per la original. Els llargs més guapos per mi van ser el de d'alt, que són més dificils i amb més compromís.
Jo vaig fer l'últim llarg i estic super convençut que és segurament el llarg més xungo que he escalat a montserrat. Encara m'enrecordo el Nacho que ni em mirava, allí resant el rosari de l'aurora mentre l'escalava.
Apa, bous!! Saaaaaaaaaaaam!!
Enhorabona per l'activitat. La xemeneia de la segona part, com té les reunions?
jo també penso que la sortida original val la pena!
la xemeneia de la cova és molona i la sortida d'aquesta deuniduret!
Jo sóc dels que pensa que si repeteixes una via, l'has de repetir completa ;)
Una més de la llarga llista. Si a més la corraboreu... millor encara! :D
Publicar un comentario