Els primers ascensionistes d'aquesta via (Ogaya i Roca) la presenten com una variant del vessant Est de la Punxa. La via Aleix es va obrir l'any 2002. Trobareu la ressenya original aquí.
L'altre dia la vam fer i ens va agradar bastant. Llargueta, més o menys ràpida i amb roca bona en general. Només un tram de roca dolenta al segon llarg. Ara de veritat, la ressenya original. No obstant, perquè portar la ressenya original si la nostra és molt millor?
Foto: Albert Macau
Està equipada amb espits força nous i algun clau. Algun friend petit va be per completar l'equipament.
La baixada es pot fer des de la instal·lació del cim (on hi ha una tirolina que l'uneix amb la Porra) cap al canal amb la Porra i d'aqui dos ràpels des d'arbres fins a terra. Això és poc recomanable perquè la canal te molta terra i cauen pedres. És més còmode baixar per la pròpia via, que te argolles per rapelar, i amb 2 ràpels llargs arribem al peu de la canal amb la Porra.
El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.
Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.
Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.
9 comentarios:
Ei Daltons, a mí també em va agradar força, molt estètic el tercer llarg.
Ep companys! una via que m'apunto, molt bona la ressenya!
Mai he escalat a Flautats. Aquesta me l'apunto.
Moltes felicitats
Joan, completament d'acord!
Jaume, suposo que t'ha agradat la ressenya del primer enllaç oi? En aquest blog el 90% de visites son per la via del mes o per veure Shakira.
Mingo, menys felicitar i més anar als flautats (conya!!) jeje
Fins ara!
Per fi algo d'activitat després d' "hivernar" tot l'estiu a la platgeta, no?
Mooooltes gracies pel peta,
pero un altre dia deixeu un mexero o 2 llumíns...
alla continua el premi, per qui porti foc.
Pd:Si contineu aixi, anire repetint religiosament totes les vies que pieu.
Graacies pel peta...
Llàstima que no veu deixar un metxero, JODER!!
Doncs continua alla, estic pensant de enganyar a la parienta per tal de poder rapiñar un porro, aquet cop si que portare un friend petit i un metxero..
Pd: si contineu aixi prometo anar repetint religiosament, com si del llibre del picazo es tractes, les vies que aneu piant.
Aritz
Estimats Dalton´s, sense el vostre bloc, hem quedat órfes del sarcasme
escalatori-montserratí, fixeu-vos si es desesperada la nostra situació, que he tingut que fer un bloc jo. ¿Amb qui he de parlar, amb l'Antonio? Au, va, no ens deixeu, critiqueu-nos o maltracteu-nos, però continueu la vostra tasca, es inapreciable. Sou únics.
El Punsolator (amb 65 tacos, un humil seguidor....)
a mi el que m'agradaria es escalar la porra i fer la tirolina i baixar per la puntxa. com ho veus, saps si es pot fer.
be ja hem direu.
o be fer la tirolina i continua la travessa de totes les agulles, ho has fet alguna vegada així, saps si es possible. Gràcies.
Publicar un comentario