El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


9 de junio de 2009

Prohibiciones en Montserrat


El otro día fui a la Vinya Nova.

Al llegar al parquing a las 12 -soy de los que sostiene que madrugar es cosa de gabachos- y al ver que tenía que aparcar junto a los 243 coches del restaurante me llegaron a la mente agradables recuerdos de atascos en la Ronda de Dalt a las 9 de la mañana. No obstante no tuve problema para aparcar, ya que alguien ha tenido el detalle de arañar unos cuantos m2 a la montaña para este fin.

Una vez en suelo montserratino, me pregunto qué actividad puedo hacer antes de llenar mi estómago con un pedazo de menú de 30 euros.


Pienso ir a cazar un poco, a ver si tengo la suerte de conseguir una buena cornamenta. El que acabo de matar no tenía ni un palmo de cuernos.
No, mejor voy a alquilar un quad "cañonero" y doy vueltas a la frontera del parque natural a todo gas, quiero intentar batir el récord de la semana pasada.
No, mejor cojo mi pepino motorizado 7 bujías con doble tubo metalizado-ninja y me hago unas "curbas" a ras por la carretera de la cara norte de Montserrat. Para disfrutar del ambiente, ya sabéis.
No, mejor me voy a escalar la Aresta Ribas. Y cuál es mi sorpresa cuando un agente forestal me prohíbe la actividad en nombre de ley.
Es el momento de olvidar esta joya que tenemos? (refiriéndome a la montaña)(joya=roca)(olvidar=no recordar)(momento=instante) Bien es sabido que aparte de Montserrat hay otras maravillas en el mundo, como la Gran muralla china, Machu Picchu, o el antiguo arte del A0.

Foto tomada este domingo en la Vinya Nova

Como el tema no es muy gracioso, ahí va un chiste del Eugenio



Saben aquel que diu que eran dos borrachos que iban esquiando por la montaña, en eso que en un momento dado se les viene una alud de nieve encima y a lo lejos ven que se acerca un San Bernardo con un barrilete de coñac al cuello y un li diu a l'altre:

-mira viene el mejor amigo de el hombre!

diu:- si y viene con un perro!

3 comentarios:

Albert dijo...

Sí, así és la vida... I a la Vinya Nova fins l'1 de juliol res de res. Suposo que les aus (i altres bitxos) han estat ben tranquils durant aquests sis mesos, segur que no han notat cap pertorbació provinent de la Vinya Nova. És el que tenen els ocells: són molt sensibles als ocells i insensibles a les aglomeracions. La ronda de dalt està plena de falcó peregrí, l'altre dia en vaig atropellar un amb el cotxe...

martí b dijo...

Estic a favor de les regulacions en l'escalada, però és cert que sense coherència són un disbarat. Que posin el límit del Parc a l'A2 i que els diumengaires vagin en bici al restaurant de Vinya Nova.

És curiós, però ahir no sé per què em va venir al cap aquest acudit de l'Eugenio i avui me'l trobo en aquest post... telepatia o APM?

Anónimo dijo...

Hola Dalton´s fa temps que segueixo el vostre blog..Jo també sóc un enamorat de ca´la Montse no puc viure sense ella més que res..Ara porto tot l´estiu desesperat fent esportiva fastigosa i pujant 3000 de domingueros..El meu company de escalada habitual va marxar a viure a Pont de Suer (un altre enamorat de la nostra muntanya)Amb ell volia pujar totes les agulles de Montserrat com en Vicenç..Porto tot l´estiu intentant ensenyant gent per fer llarga però no hi ha manera..Fins i tot vaig cascar el gorro frigi en solitari tot un percal,ja dessesperat pujant a machards perquè no tinc jumar..No trobo penya que foti canya a montserrat els fot por als desgraciats..i jo cada dia sóc més pirata..L´´ultima via que vaig fer va ser alfanhuy amb el colega habitual..Aquesta va ser la meva última bona sense comptar el gorro sol.Estic desesperat nois abans passava els findes allà sense parar de escala i ara pfpfpf...Si ens poguessim posar en contacte molaria he estat buscant pero no trobo cap correu..I sobretot si em poguès acoplar amb vosaltres per escalar tiu em farieu un pedazo favor gegant..jo en tinc 24 i faig algú de grau també m´encanta l´artifo i la mescla de les dues em torna boig jejeje...Però el que m´agrada més de tot es repeti vies historiques que piquen més que les modernes totes enferrallades..Us deixo el meu correu encara que m´ensumu que esteu de vacances perque no trobo moviment al blog.. miscelanea_mimika@hotmail.com
pd:jo sóc de Mataró (Barcelona)