, la Novena Simfonia a càrrec de l'amic Santi Puig. Aquest la va obrir en solitari, en varis atacs i sempre des de baix, en el que anomenen autèntic estil montserratí. La via va buscant genialment les zones més assequibles, seguint l'última línia que quedava per obrir a la maravellosa cara de ponent. A la via s'alternen les plaques, força fines, amb les panxes, on òbviament es va haver de recórrer a l'ús de l'espit. L'ambient és magníficament aeri, perfecte per gaudir d'una tarda primaveral al sol de l'ocàs.És d'agraïr que hagi quedat en unes condicions de seguretat òptimes, que permeten que el grau obligat mai superi el molt difícil, encara que també pot ésser un repte pels amants del free.
No hay comentarios:
Publicar un comentario