Marc alias Vendecá.
El primero de la lista, pa que luego digas... jejeje


, la Novena Simfonia a càrrec de l'amic Santi Puig. Aquest la va obrir en solitari, en varis atacs i sempre des de baix, en el que anomenen autèntic estil montserratí. La via va buscant genialment les zones més assequibles, seguint l'última línia que quedava per obrir a la maravellosa cara de ponent. A la via s'alternen les plaques, força fines, amb les panxes, on òbviament es va haver de recórrer a l'ús de l'espit. L'ambient és magníficament aeri, perfecte per gaudir d'una tarda primaveral al sol de l'ocàs.