El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


6 de noviembre de 2013

La Portella Superior: via El Grial


La via El Grial és una molt bona via, roca acceptable, parabolts, curta aproximació, i no molt difícil. Potser la via més assequible de la Portella després de la Lapònia.

Trobem un pas difícil a la sortida de l'Ae, on s'ha de confiar i tirar cap amunt amb bona roca tret de la llastra. El 3r llarg té un pas difícil que es pot resoldre amb un A0 i l'últim llarg, que pertany a la normal és exposat. Es pot posar un friend cap al final, que no resol gaire. Els llargs 1 i 2, 3 i 4 es poden empalmar.

Video de la via.

Material: 7 cintes exprés i estreps. Algun friend opcional, però no hi ha gaire opció.

Descens: Ràpel de 50 m mirant cap al Bar Anna.

El Carbassó: Aresta Brucs

L'aresta brucs del carbassó ja la teníem al blog però com a via del mes. Ara posem la ressenya real amb les assegurances, que és el que interessa. Es tracta d'una via molt maca encara que difícil i poc equipada amb burins molt antics.

La via comença amb uns passos ben fins, fins xapar un burí que ens permet arribar a una fissura força bruta que només admetia pitons, per tant la vaig pujar en artificial. Després el Santi va pujar en lliure de 2n i no era més de V+. Segueix una placa molt fina amb bona roca i algun "aleje" fins a un forat que queda a mà dreta i on és recomanable muntar R. Sortim per l'esquerra, ara una mica més fàcil i passem una possible R. amb l'ajuda d'una fissureta vertical arribem a la fissura horitzontal sota el desplom, que flanquejem cap a la dreta en artificial no gaire fàcil. Sortim en lliure o fem un últim A0 per arribar a la gran sabina que reforça la R. L'últim llarg és una fissura que es va desdibuixant a mida que pujem fins que sortim en lliure no gaire difícil però vertical.

Material: Nosaltres vam posar 7 claus variats i friends n.1 i 2.

Descens: Ràpel de 35m des d'una instal·lació cap al nord.

Ultim llarg 

15 de octubre de 2013

Carena del Dumbo, via Llimac Groc

A la dreta de la paret est del Dumbo trobem un contrafort amb vàries vies. La més recent i més amable Llimac groc (45m V) ens ofereix 2 llargs amb bona roca i bon assegurament amb parabolts, tot i que tampoc està cosida. Oberta el 2010 per Joan M Dalmau i Joan Portes, a la primera bauma trobem un cap de burí misteriós bastant antic encara que no hi ha constància de cap via.

Material: 6 cintes exprés. Opcionalment es poden dur un alien verd i un camalot nº1 per fer la via encara més segura.

Aproximació: Pujem per la canal ampla fins a la base de la Sensenom. En aquest punt abandonem el camí cap a l'esquerra fins topar amb la paret, que es troba just a la dreta de la gran placa est del Dumbo.

Descens: En arribar al cim ens dirigim a peu cap a la dreta, per trobar una canal molt empinada amb arbres que ens deixa a prop del peu de via.

Primer llarg

8 de octubre de 2013

Història de patiment montserratí

No es normal, llevo 5 metros desde que he dejado atrás el último seguro y no hay señales por dónde va la vía. De repente, me invade esa sensación que siempre intento evitar, mis manos no dan más de si y hace rato que he pasado el punto de no retorno. Pensar en un vuelo de 10 metros me hace perder el conocimiento por momentos. Un paso más y alcanzaré una presa de pie donde descansar. Mierda, es mala!! Noto como se rompe una pequeña parte de la presa bajo mi pie derecho. Las manos, prácticamente en adherencia sobre la áspera roca montserratina, parece que van a resbalar. El peso de la cuerda me recuerda lo lejos que estoy de la reunión y pienso en la tranquilidad de mi compañero, seguramente ajeno a mi sufrimiento. Me sorprendo a mí mismo al hacer un paso bastante largo que me coloca sobre una presa de esas marrones, grandes y lisas, donde alguien perforó un buril décadas atrás. Ahora mismo no queda más que el agujero. A duras penas consigo introducir en él el tascón más pequeño de ese juego que siempre llevamos en el arnés y nunca se utiliza. Chapo la cuerda y por ella se desliza, directo hacia el suelo, la cinta exprés con el tascón. Mis manos sudan. Mi tobillo izquierdo hace amagos de baile contemporáneo, mientras el derecho se decanta por un rythm and blues.

Hago unos pasos y finalmente lo consigo. Estoy pletórico, he sufrido mucho pero finalmente lo he logrado. ¡He llegado a la primera reunión de la Sensenom! Un niño pasa por al lado mío con la bicicleta mientras, en el otro lado, dos niñas saltan a la comba. Un excursionista me pregunta por dónde se va al monasterio. Miro hacia el pie de vía, mi compañero acaba de volver del lavabo. -Perdona, ¿quieres que te asegure?.

2 de septiembre de 2013

El joc dels perfils VII

De quina agulla es tracta?? Ajuda el nostre amic Minipicazo i guanya fantàstics premis amb montserratclàssic.


25 de agosto de 2013

Jeroglífic montserratí


Us presentem el primer jeroglífic montserratí. La pista és: APERTURISTA MONTSERRATÍ.

Pot ser que us sembli més surrealista que un plat de callos a la madrileña al Bar Anna, però si poseu atenció és ben segur que endavinareu fàcilment de quin personatge estem parlant.

Be, i com l'article no dóna gaire més de si, aquí va un acudit d'escaladors:

Se abre el telón.
Se ve una rebanada de pan Bimbo, un pan de semillas y una Baguette.
El pan Bimbo y la Baguette se van.
¿Título de la película?

Solo integral.