El Pingüí, Aresta Brucs

Aquest dissabte hem escalat l'aresta brucs del Pingüí, una via que per alguna raó (no se quina) no havíem escalat fins ara. Realment jo pensava que era feliç a la meva vida, però després d'anar al Pingüí he descobert com estava d'equivocat. Què més puc dir? Si sou en la mateixa situació aneu-hi, que gauidireu. Equipada, reequipada i tot el que acabi en -ada, amb parabolts espits i un pitó. S'ha de portar 5 cintes exprés i prou. M'imagino que sense xapes aquesta via havia de ser una cosa molt diferent. Què creieu?

La xemeneia del costat esquerre (Cerdà-Riera) també és molt recomanable. També té nombrosos parabolts.

En Vito Pito Gorgorito escalant el primer llarg

En Vito Pito Gorgorito escalant el segon llarg

la tardor a Montserrat!!

Oh bon montserratí

Oh bon montserratí
tu que et lleves a les tantes
no saps el que és escalar al matí
i en realitat ni ganes


Oh bon montserratí
tu que et creus "sextogradista"
quan surtis de Montserrat no t'ho creuràs
no et sortirà ni un III a vista


Oh bon montserratí
tu que parles tant de la ètica
enrecorda't d'aquella vegada
que vas obrir una via per dalt a canvi de 50€


Al bon montserratí li fa por la pluja
i no dorm pensant en el Megazero
però quan torna del Mirall Impenetrable
diu que no ha fet ni un A0



Josep Lluís Camalot Sabina

Conseller del Magnesi i poeta eventual
(treballo a canvi d'un entrepà. Mortadel·la: 1 vers. Llonganissa: 2 estrofes)

Los estatutos del Love-climbing

Últimamente se viene hablando con frecuencia, y yo añadiría sin medida, de una actividad llamada "Love-climbing". Por tal se entiende escalar una vía "fácil", sin compromiso, no expuesta, muy equipada, al sol y a poder ser en compañía femenina. Si esto es culminado con unos berberechos y unas olivas cimeras, estamos hablando del auténtico "Love-climbing".

Como digo, últimamente se está abusando del término "Love-climbing", llegándose a recomendar vías que se clasifican como tal y luego resultan tener V+ obligado, o más, y poniendo "cacharros". Señoras y señores, no perdamos el norte. Desde aquí queremos denunciar la situación, a la vez que establecemos los siguientes estatutos en lo referente a tal actividad. Diez sencillas normas que te ayudarán a seleccionar tu "Love-climbing".

Los estatutos del "Love-climbing":

1. La vía tendrá como máximo 4 largos de no más de 30 metros.

2. La dificultad media no pasará del IV+ y como máximo se admiten unos pasos aislados de V. Si algún paso exije un sólo resoplido se descarta el "Love-climbing".

3. El equipamiento debe ser muy generoso y a poder ser parabolts o gama superior (nada de parabolts de 8mm. Se admiten reuniones de 5 parabolts o más).

4. Si hay que proteger algo debe ser un punto aislado con tascones o friends, y nunca aliens (eso para las vías chungas).

5. No obstante se permite el transporte de aliens en el arnés, pues en las fotos quedan muy bien.

6. Debe hacer sol si es invierno. Debe haber nubes si es verano. Es decir la temperatura debe ser óptima (entre 20 y 25ºC). Por supuesto si hay viento ya no se considera "love-climbing".

7. La aproximación no puede exceder en ningún caso los 30 minutos ni los 200m de desnivel. Si quieres sudar, al gimnasio!

8. La mochila debe contener como mínimo una unidad alimenticia de berberechos y una de patatas fritas. Aceitunas optativas.

9. El descenso será preferentemente caminando. Si existe un rápel, éste debe ser uno sólo y no volado.

10. Debe haber almenos una cámara de fotos por cordada. Si no hay fotos, ¿de qué sirve la escalada?

11. Existe el derecho a exagerar las dificultades de la vía cuando se la expliquemos a otro, sobre todo en compañía femenina.


Barcelona, 23 de Septiembre de 2010

Anexo: Inquietante blog ecuatoriano titulado Love-climbing.

Artículos adicionales:

12. El descenso deberá obligatoriamente pasar por el Bar Anna o Cal Xico. En su defecto, deberá ser la aproximación la que transcurra por tan apreciados lares.

13. Existe el derecho a transportar una pequeña almohada en la mochila para deleite de los siesteros cimeros, que haberlos haylos.

Via dels Sostres de la paret de l'Aeri

Segons la guia del Sr. Hita aquesta via també s'anomena Nicolau-Freixas-Benito (oberta l'any 1979).

L'altre dia la vam escalar i ens va agradar molt, i per això la posem al blog. Molts ja l'haureu escalat, o n'haureu sentit a parlar, doncs diuen que és de les vies més assequibles de la peret de l'Aeri. Cal dir que està una mica apartada de la part central de la paret, on hi ha més ambient, tot i que igualment aquest es fa notar, sobretot a mida que ens decantem cap a l'esquerra.
En aquesta via pràcticament no s'escala per plaques, cosa que la fa tant característica. Fissures i diedres atlètics, i empotraments de varis tipus són les tècniques per pujar la via dels sostres.

A mitja via hi ha un bosquet penjat on descansem i agafem forces. El següent llarg és bastant salvatge, amb moltes plantes. Però els dos següents són de fissures i xemeneies molt bones. La gran majoria de gent prefereix evitar aquests llargs superiors i sortir per la via "David Aparicio". Nosaltres ho desaconsellem amb ganes, doncs es trenca l'estil o la tònica general de la via, sense oblidar que la David Aparicio és una via esportiva oberta des de dalt. Des d'aqui volem denunciar aquesta via, que té preses artificials (de les de rocòdrom). Increïble fins que no ho veus. Molta gent prefereix aquesta combinació (Sostres-David Aparicio). Nosaltres mateixos l'hem fet i tot i que l'escalada és bona al primer llarg després del bosc (placa molt fina amb bona roca) ho desaconsellem.

Lúltim llarg el posem a la ressenya però no l'hem fet, doncs vam agafar una escapatòria evident cap a la dreta (III).

Material recomanable: Joc complet de friends (des de micros fins el 3) i joc de tascons.

Les reunions estan reequipades amb parabolts. També alguns seguros als llargs.

Primer llarg

Pujant de segon el 2n llarg

Tercer llarg. Es poden fer Ao's en el tram més complicat

Un cop acabada la via caminem cap amunt, cap a la caseta que corona la paret de l'Aeri. Aquí trobem un bon camí que en baixada suau ens deixa al capdamunt de la canal de Sant Jeroni. Baixar la canal fins a Santa Cecília.

EL JOC DELS PERFILS Nº VI




Benvinguts al joc dels dels perfils nºVI!!! Aprofitant que el bloc està en un moment de màxima activitat, hem decidit possar a prova als seguidors més montserratins. Ja sabem que el que realment volen els seguidors del blog es veure la via del mes, però tranquils que tot arribarà.

Fotografia d'un dels seguidors més montserratins. D'esprés d'aquest dia es diu que que al cim del cavall bernat crèixen uns bolets amb efectes lucinògens

Com sempre, qui encerti els 4 perfils el/la comvidem a una birra al bar Ana i a més rebrà un autògraf dels Dalton's.

L'agulla es la figura de la dreta

Via Cobo-Pamplona. Serrat dels Patriarques

Ahir vam escalar la Cobo-Pamplona del Serrat del Patriarca. 290m + 100m d'aresta de III. MD. V+ obligat.

Jo diria que la via es caracteritza per 1)ser superclàssica i preciosa, 2)no ser una via gaire vertical i 3)per estar molt equipada (no confondre amb totalment equipada). En resum una via de les "fàcils" dins la cara nord de Montserrat. L'aproximació és bastant ràpida, en comparació amb les atres vies de Patriarques. Pujem per la canal dels Avellaners i quan arribem a la paret caminem cap a l'esquerra. Als pocs metres trobem una corda fixa que puja per una canal. Podem preparar el material assegurats en un arbre.

Els dos primers llargs són fàcils i amb bona roca. Es poden empalmar. El segon llarg s'ha d'escalar per la fissura de la dreta (veurem pitons). En general la via està cosida a burils als trams de placa i semiequipada on hi ha fissures. Totes les reunions compten amb un parabolt nou. Als llargs també trobem alguns parabolts intercalats amb antics burils.

Llarg d'artificial on s'han d'equipar uns quants passos (tascons, friends petits o pitons grans).

Setè llarg, de xemeneia. Trobarem pitons, burils i un parell de parabolts al final, on són les màximes dificultats. (Màxim IV+ o V) És una xemeneia fàcil.

Un cop arribats a la R8 podem seguir per l'aresta (III equipat amb parabolts) i en dos llargs arribem al cim (foto superior).

Material a portar: Friends petits, fins el nº1. Joc de tascons. 2 pitons V grans, 1 universal i 1 bong. És possible fer-la sense posar pitons.

Descens:

Des del cim fer una petita desgrimpada i baixar pel canal cap al sud i amb tendència a l'esquerra. Amb compte per la gran pendent seguim un bosquet penjat cap al sud i després d'una breu pujada arribem a l'inici d'una ampla canal que baixa suaument cap al sud. En topar amb el camí del Monestir a Sant Jeroni baixem cap a l'esquerra (Monestir) i als pocs metres surt a mà esquerra un bon camí. L'agafem, i abans d'arribar al Cap de Mort enfilem el coll on comença la canal dels Avellaners. La baixem cap al Nord (molta pendent i llarga), passarem pel peu de via i arribem de nou al camí de l'arrel.