Miranda de Can Jorba. Via Glòria

Tachín tachán tachíiiiiiiiiiiiiiiin!!!! Vet aquí una via molt recomanable a la Miranda de Can Jorba, aquella agulla tan i tan interessant que està tant aprop del pàrquing. Ho se, realment dir que el millor d'aquest lloc és la proximitat al cotxe pot provocar, com a mínim, la meva expulsió del blog. Però sens dubte una aproximació de 15 minuts és d'agraïr en aquesta muntanya on normalment quan arribes al peu de via ja t'has begut la teva ampolla d'aigua, la del company i la que has mangat a la cordada del costat.

A veure, del que es tracta és de parlar bé de la via. Doncs en la meva humil opinió és una bona alternativa a les ja mítiques Sol Solet i Escabroni Escapullini i demés vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat similar (V+) però potser una mica més exigent. Després d'escalar aquesta via en dos ocasions ens atrevim a recomanar-la inclús abans que la via veïna Josep Mª Andreví (aquesta és un any més antiga).

A la via hi ha plaques llises, amb forats i escalada en fissures. L'inici de la via té lloc en un diedre on la banda esquerra és més inclinada, i és per on pujarem. El primer parabolt està força amunt, però per sort és fàcil. També es pot protegir aquest inici amb empotradors. A l'últim llarg escalem per una llastra molt buida però sòlida.

Material: La via està equipada amb parabolts i claus, no obstant és imprescindible portar bagues, un bon joc de tascons i fins i tot algun friend petit per protegir trams fàcils.

Des de la segona reunió
Quart i últim llarg

Un cop arribats a la 4a reunió podem fer ràpels fins per la via o bé continuar pel camí més fàcil fins el cim de la Miranda de Can Jorba. Un cop aquí podem baixar pels ràpels de les vies Sol Solet i Escabroni Escapullini o bé continuar escalant per pujar l'Agulla de Can Jorba. Si empreneu aquest camí podeu consultar la nostra ressenya de l'Aresta Brucs de l'Agulla de Can Jorba. Ignoreu les referències a en Carles.

Per cert Carles, fa molt que no et fas notar. Molt ocupat escalant? Una ment privilegiada com la teva no pot deixar escapar el temps!

Agulla de Can Jorba, aresta Brucs

Aquesta via li volem dedicar al nostre seguidor Carles, en un intent perquè ens consideri escaladors i no amants del trekking semivertical.

No la classifiquem de love-climbing perquè (conditio sine qua non) hauria d'estar ben cosida a parabolts . Per tant, Carles, t'ho passaràs d'allò més be col·locant algun friend mitjà i algun tascó. També pots portar bagues per les savines que creixen a les esquerdes.
La roca és molt bona però cal anar amb compte amb les llastretes que hi ha.

Pujant l'agulla de Can Jorba.

Creiem que el grau és apte per tu, Carles. No obstant, si trobes que la via no té prou grau, tranquil, trobaràs múltiples replans on fer flexions i sabines on fer dominades.

Hi ha alguna recompensa millor en aquest món alpinístic?

El descens consisteix en un ràpel curt, d'uns 10m des d'una savina i mirant cap al nord. Excepte per en Carles, que podrà desgrimpar mentre ordena el seu flamant joc de friends (tots per estrenar) i repassa les últimes novetats en roba de muntanya a la seva revista preferida. Un cop fet el ràpel seguim un caminet ben fressat que mena al final mateix del Joc de l'Oca.

Desconeixem la identitat d'en Carles, no obstant ens han arribat informacions sobre la veritable identitat d'en Carles. Aquí el podem veure amb el seu material d'escalada.

Timbaler del Bruc . Via Torras-Nubiola.

Bonica via de caracter alpí, començada pels germans Estorach i rematada per la mítica cordada Torras-Nubiola. Aquesta escalada es combina perfectament amb l'escalada després de l'aresta Brucs del Gerro, d'aquesta manera realitzarem les ascensions a les agulles número 1 (Gerro) i dos (el timbaler del Bruc) de Montserrat.



La via comença amb una bonica xemeneia, totalment desequipada però poc exigent.


La primera la reunió la fem a un bonic i tranquil coll entre el timbal i el timbaler. A partir d'aquí venen les dificultats. Haurem de continuar en xemeneia i quan les cames i els braços ja es quedin curts, hem de clavar un pitó a la fissura del timbaler i passar-nos a escalar aquest, adrenalina assegurada!!! A partir de llavors amb artificial fàcil o lliure dificil arribem al sostre que evitarem flanquejant protejits amb un burí.

Al cim resulta imprescindible gaudir d'un bon aperitiu on no poden faltar unes bones Lays a la pimienta. Després de fer la mig diada es pot decidir anar a pujar el gerro o no.



P.D: En un altre article en endinsarem en l' èpica història del Timbaler del Bruc, orgull patri del nostre poble...

El Frare de Baix

He aquí un bonita vía a la que según algunos entendidos le otorgan el poseer el paso de cuarto más bonito de todo Montserrat. Vía abierta por Torras, Nubiola y Vinyals en el 52, tiene la característica de subir a uno de los monoítos de la montaña de menor altura, el Frare de Baix. Yo recomendaría plantearse la escalada un día de sol, con algunas birras en la mochila y aperitivos variados, para disfrutar de un día tranquilo, que te apetece dedicar a la contemplación.

La aproximación se efectua por el Valle del Clot de la Mónica siguiendo dos minutos la pista de la Vinya Nova hacia el Este. Cogeremos el camino de marcas azules que sube por el valle, en seguida se nos presentara la aguja y poco después un desvío del camino hacia la izquierda marcado con hitos (muy evidente).

El descenso se hace por la misma vía en un rápel volado. Hay que llevar algún tascón o algún friend.