Via del mes: Serrat dels Monjos, via Insubmissió

aaaaaaarghh!! Hi ha dies en què hauria estat millor quedar-se dins el llit, fer el gos i no sortir de casa i no anar a escalar. Pensaments com aquests em venen al cap després d'escalar vies com la Insubmissió al serrat dels Monjos.

La via, com a bon callo que és, compta amb algun tram expo i amb roca cutre. Està força equipada però s'ha de dur material en general, tampoc cal concretar, oi? La ressenya fa una mica d'angúnia... l'he posat al costat d'una foto per desviar l'atenció i suplir el poc interès que te la via.

Potser el pitjor de tot és la cara de primo que se't queda quan arribes adalt, més primo que jo quan entro al blog i veig que no puja el nº de visites. Més trist que els de Verano azul quan lo de Chanquete ha muerto.
Apa doncs, que vagi be la setmana i el cap de setmana. Jo no se què faré. El que si sé és què no aniré a fer...

Anglada-Eli al Camell d'Ecos.

Benvolguts escaladors, amants de les línies lógiques i sobretot estètiques, admiradors de les curioses formes amb que ens obsequien les agulles de Montserrat, ja tenim la via d’abril!!

Com que ja ha arribat de ple la primavera, aquest més us presentem una via situada a la cara nord de la muntanya. La via és una de les grans clàssiques i la línia molt seductora. La dificultad es troba en les poques assegurances dels dos primers llargs, especialment el segon.
A l´últim llarg, per arribar al cap del camell, disfrutarem d'una travessa molt fàcil però molt aèrea i amb unes vistes impressionats sobre la canal del migdia...


Per arribar: excursió fins al final pràcticament de la canal dels micos i després baixar la canal situada entre el camell i l'eco superior.

Per anar al ar Anna: baixar del cap del camell al coll, d’allà rapel fins a la canal que em baixat abans i a desfer el camí que em fet per pujar. Agafem el cotxe fins al Bruc, aparquem davant algún pàrquin i últims metres caminant fins al bar.

via del mes: la Mamelluda

Este mes se adelanta la vía del mes, por demanda popular. Digamos que viene con ímpetu.

La vía Anglada-Auqué es una vía muy bonita. Primer largo fácil, no muy equipado. El tramo "chungo" es el inicio del segundo largo, una placa bastante fina y equipada con 3 espits. La escalada de les mamelles es totalmente disfrutona. El último largo es fácil y algo expuesto (1seguro). Como material es recomendable: tascones y algun friend grande.

Lo que cuesta subir: MD (en la guía MD+)
1a asc. 1957

Lo que cuesta bajar: el descenso es por la rampa que va hacia el norte (III) fácil. Muy recomendable bajar con cuerda.

El Carbassó, Aresta Brucs.

Aquest mes, us presentem aquesta magnífica via de l'agulla del Carbassó, la veïna oblidada de la Saca Gran. El peu de via el trobem just a la canal per on passa el camí superior d'agullas passada la Saca Gran. Haurem de començar amb un flanqueix una mica delicat per anar a buscar la fissura que puja recta (dos pitons). Després un llarg de placa fina assegurada ens porta a una baumeta on es recomanable montar reunió per evitar posterior fregament. Llovors ve el gran sostre on disfrutarem d'un gran ambient i haurem de col.locar algun pitó. Finalment, després d'algun passet d'artifo haurem d'agafar aire i sortir en un lliure d'escàndol amb unes presses orgàsmiques per arribar definitivament al cim. En conclusió, una via de lo més complert que ens deixerà de ben segur ben satisfets!!!

Via del mes: gener

Aquest mes ja trigàvem a treure la via del mes, fins i tot hem rebut pressions i amenaçes. Doncs bé, molts ja la coneixeu. La via del mes és la Primavera Marciana a la Miranda del Pas del Príncep.Com es pot veure a la ressenya, és una via joveneta, i amb bon equipament. A més d'un li agradaria desequipada, eh?

Be, es tracta d'una via de plaques equipades (espits) i que supera directament un gran sostre (portar 2 estreps). El 4t llarg és magnífic i el 5è va a buscar un petit sostret també en Ae.

El grau obligat és el V i potser el més difícil és clavar l'aproximació a la primera. Com a material fa falta un bon grapat de cintes exprés.

A la guia del Brugarolas diu que és una via d'escola. Que la gaudiu!

Nota: la ressenya pot no correspondre a la realitat ja que és fruit de les il·lusions produïdes per un llarg dia d'escalada sense aigua.

Galí-Gil, al Cap de l'Arc

Aquest mes us mostrem aquetsa preciosa via a la pared Nord d'Agulles. Els tres primers llargs segueixen una fissura recta, especialment marcada al primer llarg!!!, encara que una mica herbosa... La xemeneia de l'últim llarg, tal com mostra la fotografia, ens va imposar molt i al final va resultar massa espectacular per les nostres capacitats i no vem poguer acabar la via, i això que nosaltres erem dos!!

De material: cal pendre precaucions ja que la via, com mostra la ressenya, és ben puta!! Portar 4 pitons variats i un bong petit.

Vía recomendable

Vía depravados del dharma, a la aguja Veronica, región celdas del monasterio. La línia es de una belleza... El A3 deslploma en huevo. El V+ empieza muy tumbado. Buenísima la R3 en el pendiente, muy colgada!