L'Asiàtica, via Iglesias-Casanovas

Fa una tarda de núvols, tot i que sembla que la pluja no arrenca del tot. Finalment, amb el Grego, ens decidim per la Iglésias-Casanovas de l'Asiàtica, perquè el primer llarg es fa sota l'ombra d'un gran sostre. Al final tenim sort i el temps s'arregla deixant una tarda de sol fantàstica.

Ressenya aproximada

Primer llarg: els seguros estan bastant xungos. L'ultim burí del sostre és totalment inservible. Si ens estirem molt palpem el següent burí.

A partir del segon llarg els burils estan millor i anem fent, mig en lliure i artificial. Hi ha algun tram amb roca realment bona i dificultat assequible, tot un disfrute.

El més complicat: al 4t llarg hi ha un pas d'artifo que allunya molt, per tant portar un plom, una antena o be fer 6b.

Material: tascons, 1 V i 1 universal (1r i últim llarg).

Dif. MD

L'Esquelet, varies vies

Posarem dos vies que ens van agradar molt a l'agulla de l'Esquelet. La primera és la Torras Homet (D+), que recorre tota la xemeneia. La dificultat és baixa però l'equipament molt escàs (1 buri al 1r llarg) i posar més seguros és realment difícil. El primer llarg és força estret i el segon força ample. La sortida de la xemeneia és fàcil però cal protegir-la amb algun tascó o clau V. via Torras Homet (ressenya del Javi)


La segona és la Carmina (MD-). Està totalment equipada, amb burins força vells. Al primer llarg cal un cordino prim per passar sobre un burí molt deteriorat. Desconec si es fa en lliure, semblava xungo. El segon llarg és vertical i obliga al lliure.

via Carmina

Una altra via molt guai és la Normal (dels germans Estorach, any 45 a.C.). Es tracta d'una escaladeta de 10 o 15 metres amb un tram vertical de V amb grans preses. D+. Recentment el buri que protegeix el pas ha sigut canviat per un parabolt. (Tot i que diria que l'any 45 no es posaven burins...).

Via del mes: Serrat dels Monjos, via Insubmissió

aaaaaaarghh!! Hi ha dies en què hauria estat millor quedar-se dins el llit, fer el gos i no sortir de casa i no anar a escalar. Pensaments com aquests em venen al cap després d'escalar vies com la Insubmissió al serrat dels Monjos.

La via, com a bon callo que és, compta amb algun tram expo i amb roca cutre. Està força equipada però s'ha de dur material en general, tampoc cal concretar, oi? La ressenya fa una mica d'angúnia... l'he posat al costat d'una foto per desviar l'atenció i suplir el poc interès que te la via.

Potser el pitjor de tot és la cara de primo que se't queda quan arribes adalt, més primo que jo quan entro al blog i veig que no puja el nº de visites. Més trist que els de Verano azul quan lo de Chanquete ha muerto.
Apa doncs, que vagi be la setmana i el cap de setmana. Jo no se què faré. El que si sé és què no aniré a fer...

Resultados de la encuesta

Después del amplio sondeo realizado a través de una gran muestra representativa a nivel internacional (26 personas), aunque algunos votaron tres veces o más... ya tenemos resultados concluyentes respecto al asunto en cuestión.

El público ha decidido poner aceite en las curvas. Ahora la cuestión es:
-aceite de oliva
-aceite de girasol
-aceite de motor

Posibles consecuencias con aceite de oliva

2ºpuesto: Prohibición absoluta de circulación.
A 3 personas les pone el sonido del motor de 2 tiempos.
Y 3 personas que no se enteran de la película.

Timbaler del Bruc . Via Torras-Nubiola.

Bonica via de caracter alpí, començada pels germans Estorach i rematada per la mítica cordada Torras-Nubiola. Aquesta escalada es combina perfectament amb l'escalada després de l'aresta Brucs del Gerro, d'aquesta manera realitzarem les ascensions a les agulles número 1 (Gerro) i dos (el timbaler del Bruc) de Montserrat.



La via comença amb una bonica xemeneia, totalment desequipada però poc exigent.


La primera la reunió la fem a un bonic i tranquil coll entre el timbal i el timbaler. A partir d'aquí venen les dificultats. Haurem de continuar en xemeneia i quan les cames i els braços ja es quedin curts, hem de clavar un pitó a la fissura del timbaler i passar-nos a escalar aquest, adrenalina assegurada!!! A partir de llavors amb artificial fàcil o lliure dificil arribem al sostre que evitarem flanquejant protejits amb un burí.

Al cim resulta imprescindible gaudir d'un bon aperitiu on no poden faltar unes bones Lays a la pimienta. Després de fer la mig diada es pot decidir anar a pujar el gerro o no.



P.D: En un altre article en endinsarem en l' èpica història del Timbaler del Bruc, orgull patri del nostre poble...

Cosas que sólo pasan en Montserrat (volumen II). Nota: estas cosas pueden pasar en otros sitios

1. Montar reuniones de ensueño. Los veteranos del Vietnam tienen pesadillas de batallas pasadas. Nosotros tenemos nuestras reuniones pasadas.

2. Ver Objetos Voladores No Identificados. Consejo: Si ves un ovni acercarse a ti muy deprisa, aparta la cabeza.

3. Conocer gente nueva. ¿Quién eres? ¿Cómo has llegado aquí? ¿Cómo es la vida dentro de una caja de galletas?

La caja no era de galletas, pero bueno.

4. Alcanzar el Nirvana en el momento más inesperado. Puede ser una putada para el que asegura.

5. Ver los famosos "conglomerados de conglomerados". En efecto, no es una piedra llena de chicles que ha ido dejando la peña. Vía El desayuno psicodélico de Alan.

6. Explorar los inescrutables límites del aburrimiento. Tema que desarrollaré en mi próximo libro: Viaje intelecto-sentimental por los fantásticos e inescrutables parajes del aburrimiento, y sus escaladas más aburridas.