La Pastereta. Via Funció Clorofílica

Esta vía cumple con creces los requisitos del love-climbing, también llamado summer holidays.

Aprox: Seguim el camí de marques blaves que passa per la dreta de la vall i puja pel llom, la Pastereta ens queda just davant i hem d’anar a buscar la paret Oest per un corriol més o menys evident (25’). Descens en 3 rapels per la mateixa via.

Serrat de la Pastereta

Pablo en el 1r largo

2º largo

Llegada a 2a reunión

Via per gaudir d’una tarda al sol. Per suposat parabolts i en abundància sobretot els dos primers llargs. L’inici de la via és per un diedre amb clara tendència a l’esquerra, a uns 20 metres de l'inici de l’aresta sud. Hi ha un arbre a l’inici i una línea de parabolts que puja per la placa de la dreta i que no hem d’agafar. Xapes vermelles. Portar 11 cintes, Coca-cola, vermut i la sombrilla.

L1: 45m V; L2: 40m IV+; L3: 35m IV

Interesante según el gran maestro sensei Fox hacer la Normal del Frare de Baix para complementar una gran jornada; Sir Cazo lo describe como uno de los largos más bonitos de Montserrat: poesía en su línea, la brisa del atardecer en la cara, el sol tiñiendo el cielo de un color rojizo ya que el día muere, el tráfico de la A2 un domingo de puente...

Els Dalton es multipliquen

Internet és mooolt gran, navegant podeu arribar mooolt lluny. En aquest cas, però no hem anat molt lluny per trobar una nova banda de Dalton's!!

No us confongueu, ells també escalen, també són guapos i tenen un blog currat.

El que no tenen són fotos de ties! Així doncs, esperem que l'audiència blogger es mantingui fidel als veritables Dalton's...

Els altres Dalton són aquests.

via del mes: la Mamelluda

Este mes se adelanta la vía del mes, por demanda popular. Digamos que viene con ímpetu.

La vía Anglada-Auqué es una vía muy bonita. Primer largo fácil, no muy equipado. El tramo "chungo" es el inicio del segundo largo, una placa bastante fina y equipada con 3 espits. La escalada de les mamelles es totalmente disfrutona. El último largo es fácil y algo expuesto (1seguro). Como material es recomendable: tascones y algun friend grande.

Lo que cuesta subir: MD (en la guía MD+)
1a asc. 1957

Lo que cuesta bajar: el descenso es por la rampa que va hacia el norte (III) fácil. Muy recomendable bajar con cuerda.

Via GEDE. Ag. L'Elefant

Os presento una via clásica entre las clásicas, abierta a finales de los 50 por E. perez, J. Mas, E. Fornieles, M. Guasch.

Se trata de una via divertida, bien asegura ( algunos dirian que demasiado), y se hace bastante rápido. Así que siempre es una opción interesante para un dia de escalada en que igual uno tiene o poco tiempo, o bien quiere hacer dos vias el mismo dia, o lo más probable, que simplemente quiera hacer una buena via y llagar prontito al bar del bruc para tomar una cervecita.

Descripción: La via en general trancurre por un sistema de fisuras que a ratos sirven de buenos agarres y a ratos forman parte de una bonito paisaje.

Bonita fisura en el 3er largo.

El segundo y el tercer largo se pueden empalmar sin problemas, siempre y cuando dispongamos de muchas cintas por que el tercer largo esta cosido. Algo asi como la foto que encontrareis en el articulo reequipamientos atroces.

La mayor complicación se encuentra en el quinto largo. Un corto diedro un poco extraplomado nos complica el paso. Encontramos un seguro en el inicio del diedro y el siguiente ya se encuentra después del tramo complicado. Se puede poner un tascón o bien apretar un poco el culete.( yo intalé una escalera de madera)

Tanto el primer largo como el último son expuestos, pero sin complicaciones( tercer grado)

Reseña

Material: Unas 14 cintas expres, juego de tascones.

Descenso: Bajar por la cara oeste. Ir hasta el collado que forma l' Elefant con la trompa y facil desgrimpe por una chimenea.

Caçadors de... senglars

Ultimament si heu anat per Montserrat haureu trobat una estampa més pròpia de l'Irak. Trets a dojo, gossos posseïts, crits arreu... Només falten mines antipersona, la qual cosa no m'estranyaria. Per res del mon sortiu dels camins senyalitzats!
El cap de semana passat a la zona de la Plantació semblava el setge de Stalingrad. L'exèrcit podria venir a entrenar-se en situacions de combat!

Cèrvols a Montserrat? Per què no? Tampoc havia vist senglars

Reflexió sense ànims de confrontació, doncs ells van armats i tenim les de perdre...

Després d'acabar una via ens trobem a un paio jove amb el seu pepino guardat a la funda i li pregunto com ha anat la caça, i em respon que han caçat 9 senglars!
Jo que en anys d'anar a Montserrat mai he vist un senglar, i ells en 1 dia n'enxampen 9! Em trec el barret davant aquesta professionalitat. Ara, el que volia era treure la següent conclusió.

L'impacte generat per l'escalada és despreciable enfront l'impacte de la caça----->l'impacte de l'escalada és nul.

Ens diuen que embrutem el medi. Res comparat amb el que embruten 80000 gossos.

Ens diuen que les xapes són una agressió al medi. És veritat, però prefereixo l'acer inoxidable al plom.

moda Montserratina


Un dia amb visibilitat...

Un altre dia parlarem de: l'impacte dels putos quads a Montserrat sud i de les putes motos a la cara Nord, amb tot el respecte pels vehicles.

El Carbassó, Aresta Brucs.

Aquest mes, us presentem aquesta magnífica via de l'agulla del Carbassó, la veïna oblidada de la Saca Gran. El peu de via el trobem just a la canal per on passa el camí superior d'agullas passada la Saca Gran. Haurem de començar amb un flanqueix una mica delicat per anar a buscar la fissura que puja recta (dos pitons). Després un llarg de placa fina assegurada ens porta a una baumeta on es recomanable montar reunió per evitar posterior fregament. Llovors ve el gran sostre on disfrutarem d'un gran ambient i haurem de col.locar algun pitó. Finalment, després d'algun passet d'artifo haurem d'agafar aire i sortir en un lliure d'escàndol amb unes presses orgàsmiques per arribar definitivament al cim. En conclusió, una via de lo més complert que ens deixerà de ben segur ben satisfets!!!