La via comença amb una bonica xemeneia, totalment desequipada però poc exigent.

La primera la reunió la fem a un bonic i tranquil coll entre el timbal i el timbaler. A partir d'aquí venen les dificultats. Haurem de continuar en xemeneia i quan les cames i els braços ja es quedin curts, hem de clavar un pitó a la fissura del timbaler i passar-nos a escalar aquest, adrenalina assegurada!!! A partir de llavors amb artificial fàcil o lliure dificil arribem al sostre que evitarem flanquejant protejits amb un burí.


P.D: En un altre article en endinsarem en l' èpica història del Timbaler del Bruc, orgull patri del nostre poble...
3 comentarios:
Joer, esta via tiene pinta de molar mazo neng. I esto del jarrón muy trallero, no?
Puta madre el blog, seguir así!!!
A l'anònim d'abans: Vamos de ruta del bakalao, neng?
Una bona clàssica... Jo per això prefereixo les vies frikies de la dreta, en comptes de la foscor i el fred de la xemeneia.
marco
Eh! Esta foto no es del gerro! no nos engañes, es de tus vacaciones en la república dominicana...
Publicar un comentario