El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


21 de diciembre de 2010

El Pingüí, Aresta Brucs

Aquest dissabte hem escalat l'aresta brucs del Pingüí, una via que per alguna raó (no se quina) no havíem escalat fins ara. Realment jo pensava que era feliç a la meva vida, però després d'anar al Pingüí he descobert com estava d'equivocat. Què més puc dir? Si sou en la mateixa situació aneu-hi, que gauidireu. Equipada, reequipada i tot el que acabi en -ada, amb parabolts espits i un pitó. S'ha de portar 5 cintes exprés i prou. M'imagino que sense xapes aquesta via havia de ser una cosa molt diferent. Què creieu?

La xemeneia del costat esquerre (Cerdà-Riera) també és molt recomanable. També té nombrosos parabolts.
En Vito Pito Gorgorito escalant el primer llarg


En Vito Pito Gorgorito escalant el segon llarg

la tardor a Montserrat!!

4 comentarios:

Joan Baraldes dijo...

Ei Daltons,
Bona proposta, queda apuntada a la llista.
Bones Festes
Salut i a tibar

Vito dijo...

Muy buena via y muy recomendada.

Albert dijo...

Si voleu fer una escalada sense tanta xapa podeu anar a l'Aresta Brucs a la Vespa, molt a prop del Pingüí.
Però no oblideu les targetes d'embarque...

Anónimo dijo...

Jo l'havia fet abans dels reequipaments... crec que hi havia un buri i prou després de la reunió... preciosa, fàcil, però molt, moolt exposada...