Fa poc vam fer aquesta super magnífica via. Com es pot comprobar ens va agradar bastant. Les frases que segueixen son purament un elogi a aquesta via, de manera que si voleu llegir aquest post "en diagonal" ja us podeu saltar el pròxim paràgraf.Quina gran via! Una autèntica aresta brucs, disfrutona, amb passos fins, algun atlètic i equipada. Ja hem fet unes quantes vies "dels Masó" per tot Montserrat (i més enllà), algunes millors que d'altres, però aquesta jo la classificaria de les millors.
Ens ha agradat la finura dels 2 primers llargs, amb algun tram de microfinura, fet pel qual li concedim un "+" extra, i el tercer llarg on es pot forçar quasi en lliure (deu rondar el 6è). Totalment equipada, amb algun allunyament que es podria solventar amb un microfriend.
Un cim dels preciosos i un ràpel molt maco. La ressenya que posem no és la millor, només és per justificar que aquest blog està actiu... Molt millor portar la original que es pot trobar per internet.
Un cop abaix vam fer la via "Somiatruites" a la mateixa agulla. Diuen que les comparacions són odioses, jo afegiria que inevitables. Un petit trunyo on el més destacable és la bona qualitat de la roca. No obstant no podem arribar al cim perquè aquí la roca és molt dolenta i la exposició molt gran, i això ens va deixar mal sabor de boca. Això si, equipada amb espits i sembla oberta per baix.
18 comentarios:
La via es molt bona i es convertirà en una clasica de la Plantació. I la somiatruites la he trobat igual de bona però més vertical i amb bona roca, però s´ha de saber escalar, ja que es més obligada.
Una via que no deixa indiferent aquesta! a mí em va agradar força i baixant em va cridar molt l'atenció la Somiatruites, dieu que no és tan maca? potser és que al ser a l'obaga ara està molt relliscosa no? jo me la reservo per l'estiu aquesta. Per arribar al cim no cal anar a l'esquerra a buscar el ràpel de la Infiniti?
Haha, te acaban de decir qe no sabes escalar, lerelerelerelereite!!!
pepillo: estic d'acord! Com vas resoldre l'arribada al cim de la via de la cara nord? Jo només vaig veure l'opció de protegir-ho amb un friend al costat d'un gran bloc molt dolent i no em vaig atrevir.
tornos: le sugiero que se meta en sus asuntos.
Entonces, la via infinity se clasificaria como "via de grimpada"?
Me pregunto si habré escalado laguna vez?
La Infinity no la he fet, però el primer llarg es veu una mica brut. La Somiatruites es fa amb un o dos friends mitjans, per l´inici del primer llarg i pel final del segon, que coincideix amb el final de la via normal, fent reunio en el arbre.Molt xula i recomendable, llastima de lo incomodo de la primera reunio.
A la resenya del bar marca que s´ha de dur un parell de friends mitjans que es posen al inici del 1er llarg i al final de 2on, que està algo trencadot però es fàcil.Si t´ho asegures veuras que canvia molt el tema.Que no portaveu res?
Ara a l´agulla em falta la via del Picazo i la Un Lugar en el Mundo, algu sap com estan aquestes fisures?
Gràcies pels vostres comentaris.
Parlant de la via Somiatruites:
Si que és incòmoda la reunió...
Al final de la via, ficar el friend on toca no te gaire secret, pèrò allò no assegura res, per la mala qualitat de roca. Al final no és més que qualsevol pas "expo" montserratí on tires cap amunt perquè si, oi? El que penso és que li treu l'interès a la via i es podria haver deixat un seguro fixe un pam a la dreta on hi ha bona roca, o un bon clau.
Pel que no la pot fer es un callo, i pels altres una via interesant.
Conclusio : Apren a escalar, petit excursionista. O acabaras fent vies faciletes tota la teva punyetera vida, treking semi vertical. Tota aquesta colla sou uns mediocres ! apreneu a escalar !
wow!
Molt bona! jejejej Ens has pillat!
Gràcies pel comentari
Alejo
Carles, jo també se escalar: faig moltes flexions seguidetes i m'agrada jugar-me la vida amb roca inestable, confiant en que la sort no trenki avui aquesta presa , només és questió de temps que deixi de sapiguer escalar.
Felicitats champion!
Carles dones classes d'escalada?
Carles gràcies pels consells, puc ser fan teu?
He vist la ressenya de la via, té bona pinta, potser hi vaig un finde d'aquests. Em podeu fer un favor?? Podeu posar els graus en un tamany de lletra més gran?? És que no es veuen bé...
Albert, què fàcil que és criticar oi? Jo també podria dir barbaritats de certa web d'escalada, amb unes ressenyes fetes a mà... ;)Quan vulguis t'ensenyo a pintar sense sortir-te de la línia
Alejo
Carles, ets el tio més dur entre els més durs! Ets el Chuck Norris de Montserrat! Puc jo també ser fan teu?
Petit excursionista
Hola sóc en Carles de nou. Només volia demanar disculpes pel meu comentari i per dir-vos "colla de mediocres". He après a respectar als altres i les seves aficions, com a mi també m'agrada que respectin les meves.
A mi m'agrada passar la tarda a la plaça del Monestir tot esperant que surtin els noiets. De vegades els observo amb uns prismàtics des del Gorro Frigi. Sobre tot m'agraden els de 1r curs. Una vegada també vaig trobar-me una caca al bell mig del camí i vaig estar tocant-la amb una branca. Després de 5 hores ja s'havia assecat i vaig tornar al Monestir.
De vegades també vaig al bar Anna del Bruc i em menjo les restes de patates que la gent no s'acaba.
Aquí us deisxo el meu currículum esportiu per si encara voleu ser amics meus:
-Del Monestir a Can Maçana en 6min 33s. (vaig per un camí que només coneixem jo i el president de la generalitat)
-Rècord de 35 trancanades (són com dominades però es fan amb la tranca)
-Instructor de trekking semivertical, una modalitat de l'escalada de la qual sóc fundador i que estic perfeccionant
-He vist la trilogia del Senyor dels Anells i he rebobinat els DVDs. Després em van dir que no calia.
Publicar un comentario