El blog dels "Dalton": En el año 2005, un grupo de degenerados huyó de Chamonix con un bocata de patatas bajo el brazo. Fueron acusados falsamente de tráfico de parabolts. Demasiado vagos para el alpinismo. Demasiado alpins para hacer deportiva. Actualmente se dedican a la búsqueda del magnesio más puro. Algunos los conocen como los Dalton.

Dalton's blog: In 2005, a group of desperados escaped from "Cham" with a handful of fries between two pieces of bread under their arms. They were falsely accused of bolts traffic. Too vague for mountaineering. Too alpin for sport-climbing. Currently devoted to the pursuit of the most pure magnesium. They are best known as the Dalton's.


6 de diciembre de 2007

Galí-Gil, al Cap de l'Arc

Aquest mes us mostrem aquetsa preciosa via a la pared Nord d'Agulles. Els tres primers llargs segueixen una fissura recta, especialment marcada al primer llarg!!!, encara que una mica herbosa... La xemeneia de l'últim llarg, tal com mostra la fotografia, ens va imposar molt i al final va resultar massa espectacular per les nostres capacitats i no vem poguer acabar la via, i això que nosaltres erem dos!!

De material: cal pendre precaucions ja que la via, com mostra la ressenya, és ben puta!! Portar 4 pitons variats i un bong petit.

9 comentarios:

Piju dijo...

No se si es puta o guarra...
tot i aquest traçat tant maco que l’hi has pintat, a mi, aquesta via mai no m’acabat de fer el pes, sempre m’han dit que no valia la pena...
tu que hi dius?
mulla’t mes...

Gatsaule dijo...

Ja veig que hauré d'anar més sovint a Agulles, m'hi estic escalades interessants...

Anónimo dijo...

Fa uns anys vaig fer aquesta via i si que em va agradar, linea lógica i estetica, roca variable i sortida final de por, una xemeneia molt rara i curiosa. Deu ser pq sóc col.leccionista, peró no està mal. Aixó si, jo vaig clavar algun pitó més.
Indi

Anónimo dijo...

Per cert, m`estic enamorant de les teves amigues de les resenyes.

Josep Barberà. dijo...

Hòstia..no sé que dir.Encara que m'hi esforço,després d'haber mirat la ressenya molts cops,si em preguntessis la dificultat de cadascun dels llargs,no sabria que contestar-te!.
En canvi del que si que n'estic segur,és de la excel.lent qualitat que té la roca...per passar-s'hi hores posant-hi les mans!.

Miquel Sabadell dijo...

Dons jo, em sembla, que aquesta via em demana d'anar en solitari... i quedare clavan pitons com un boig al llarg de V+...després ja ens currarem la xemeneia...

Mohawk dijo...

Aquesta via la vaig fer amb el company Indi i recordo estar una bona estona penjat de la segona reunió, que per cert, vigileu els solitaris que s'ha de muntar completament sobre fissura vertical...

Sols em va agradar l'últim llarg tot i que si encaixoneu friends vigileu que el segon sigui igual de prim que vosaltres per poder arribar a ells,ja,ja,ja...

Felicitats per la ressenye, ja ho diuen que Montserrat és una muntanya de formes "arrodonides"!

A tibar-li gent!!

Miquel Sabadell dijo...

Ei senyor clàssic! ara tindràs de penjar una via que sedueixi a les noies, no?...jeje!

Anónimo dijo...

Buenoooooo, ahora entiendo el interés de Guille por ir a escalar tan a menudo....jajajaj!