Hi ha dies en què hauria estat millor quedar-se dins el llit, fer el gos i no sortir de casa i no anar a escalar. Pensaments com aquests em venen al cap després d'escalar vies com la Insubmissió al serrat dels Monjos.La via, com a bon callo que és, compta amb algun tram expo i amb roca cutre. Està força equipada però s'ha de dur material en general, tampoc cal concretar, oi? La ressenya fa una mica d'angúnia... l'he posat al costat d'una foto per desviar l'atenció i suplir el poc interès que te la via.
Potser el pitjor de tot és la cara de primo que se't queda quan arribes adalt, més primo que jo quan entro al blog i veig que no puja el nº de visites. Més trist que els de Verano azul quan lo de Chanquete ha muerto.
Apa doncs, que vagi be la setmana i el cap de setmana. Jo no se què faré. El que si sé és què no aniré a fer...
Tan horrorosa és la via?
ResponderEliminarA mi em queda el dubte de si és un tio o una tia :S Quin adefesio!!!! puaj!
ResponderEliminarPel grau Mola, em corprén la foto, però després de dos findes seguits sense escalar,...me tiro a lo que sea , vull dir m'enfilo a lo que sigui.
ResponderEliminarJuasjuasjuasjuas..... pues no se que es peor... la vía.. o la foto... vaya tela... :-))))
ResponderEliminarPor si aca... mejor me "engalomo" por otra roca.. :-))))
hohoho s'ha d'anar bastant sortit per tirar-se això!! que bestia
ResponderEliminarTotalment d'acord amb tu la via és bastant callo, el que diriem solo para coleccionistas.
ResponderEliminarEstimat sofridor... Podries situar-nos una mica? No, no pensem anar-hi, però per quina paret va la via?
ResponderEliminar